dissabte, 28 de novembre del 2020

UNA NOVA VERSIÓ DE LA IPA MANDARINA

 COMENCEM TEMPORADA

Ens agrada estructurar el nostre treball, i per això sempre ho fem per temporades, que van de Octubre a Abril, Maig (mes o menys) que és quan les temperatures comencen a baixar dels 23 graus i que és el millor moment que nosaltres com a cervesers casolans ens va més be fer la birra si no tenim aparells que ens la mantinguin a aquestes temperatures els mesos d'estiu.


Aquest any ja hem pogut fer la cervesa a finals d'octubre.... que les temperatures varen baixar pro i com sempre, la primera que fem és la IPA MANDARINA.
Aquesta temporada intentarem fer les etiquetes amb dibuixos de la Cindy,
aquarel·les molt manga 😁🍻

LA IPA MANDARINA

Així que fem la tercera edició d'aquesta cervesa.... que pot ser el nom pot portar a engany. Li varem posar Mandarina, no pas pel gust que pot tenir, si no pel llúpol predominant que porta.... el MANDARINA BAVARIA


El llúpol Mandarina Bavaria Creat a Hüll (a la Baviera Alemanya, d'aqui el nom del llúpol), i va ser llançat al mercat a l'any 2012. Es caracteritza principalment per una agradable aroma afruitat, que revela un fort caràcter cítric, pell de taronja o de mandarina amb subtils notes dolces.

LA RECEPTA i ELABORACIÓ

La recepta que seguim és molt assemblant a les dues anteriors.... incorporem mig quilo de malta Munich i apugem un pel els IBUS i els grams de llúpol per litre en el dry hoping

La producció en si va anar perfecta i tal i com esperàvem. Planificats 19 litres finals varem treure'm 18,5 que ja és força correcta i les densitats força bones calculant un rendiment del 62%. Això si, el macerat el varem tenir quasi 80 minuts més 20 o 30 de circulació i rentat final.

El resultat final però no va ser tot lo que volien. 
La temperatura de l'aigua de xarxa que fem servir per circular pel serpentí per fer baixar el most als 21 graus ideals, encara no és prou freda i ens queda a uns 23 - 24 graus.... el que fa que la fermentació sigui a massa temperatura i es manté a 22-23 graus durant la fermentació.
Suposem que per això va fermentar molt de pressa i va parar enseguida. Pensem que aquest és el motiu de que el llevat no hagi atenuat del tot el que podia i no arribem a la densitat final desitjada, quedant molt alta, a 1019.
Altre cosa que ens ha passat és que ha fet molt de solatge.... ara ens haviem acostumat a perdre no més de 2 litres al fondo del fermentador com a molt. Aquesta vegada han estat 3.5 litres el que ha quedat al fons amb lo que només hem pogut embotellar 15 litres de cervesa, Unes 45 ampolles.

I COM HA QUEDAT?

Segur que si li preguntem a l'Aleix (el tete), molt bona! 😁😁😁😁
Si m'ho pregunteu a mi, tinc que dir,
que bona.... però com sempre... esperem a fer-ho millor.
La cervesa recorda clarament a l'anterior tirada de IPA MANDARINA del 2019.

El color, taronja pujat, però no excessivament com per dir que és torrada, Tèrbola, però sense res en suspensió. 
La bombolla petita com sempre que fa una espuma blanca compacte i persistent. Generalment quant porten un més o dos en nevera, quasi sembla espuma de nitro....

Ens ha quedat a 6º en comptes dels 7.4º de la de l'any passat. Tot i que te 10 Ibus més, no és noten pas... suposo que com ha quedat a una densitat final molt alta (1019) ha fet que la dolçor de les maltes hagin tapat molt be l'amargor... que tot i així el te, i segur que es nota sobre tot al acabar de fer el glop.

La carbonatació que tant reforça l'escuma, per moments la trobem un pel excessiva que fins i tot fa dificil trobar els gustos en boca.... L'aroma ja ens anuncia el que ens vol donar la cervesa.... l'olor a llúpols és clar.Cal dir que te més de 7 grams de llúpol per litre de cervesa, que no és pas poc!!. L'aroma és afruitat i cítric... i amb un punt de dolç a xuxe... En boca es confirma. El llúpol de la Mandarina Bavaria és molt present. I de fons el gust a xuxe que li dic jo.... com si fos cotó de sucre o alguna cosa així.

L'amargor apareix al final, quant ja no queda cervesa a la boca.... i et deixa un record agradable del que t'acabes de beure.... En fi... una cervesa molt bona que no desmereix fer-la any rera any. 
Ara ja preparem per la propera, la Black Ipa... tot i que aquest any trigarem. Canviem de laboratori. Anem a un obrador més gran, però el trasllat so serà efectiu fins a mitjans de Desembre.... veurem com funciona tot.





dilluns, 26 d’octubre del 2020

CATA VIRTUAL DE INTRODUCCIÓN A LA CULTURA CERVECERA de 2D2DSPUMA


Varem rebre per faceboock una proposta de cata virtual que ens va fer gràcia.

La gent de 2d2dspuma feia una de les seves cates, aquesta vegada virtual per els temes de la pandemia.

La veritat és que com moltes d’aquestes cates i petits trainings la teòrica la tenim més que apresa (per força) desprès de les cerveses que portem fetes i la quantitat de literatura que hem llegit. Tot i així, sempre aprenem alguna cosa, i si més no, sempre és agradable passar un parell d’hores comentant i bevent això que tant ens agrada que és la bona cervesa artesanal.


Aixì que juntament amb en Miguel ens i apuntem i de la ma de la mestre de cerimònies, Suana Giner i 7 persones més que a saber d’on eren, varem fer la cata.

Van ser dues hores de beure cervesa, paladejar, olorar i comentar 6 diferents cerveses a més de explicar qui és el proses d’elaboració i els productes que porten les cerveses.


COMENCEM LA CATA

I ho fem per una Blond.

► La Brugse Zot, una cervesa belga de 6º i 23 IBUS.

La cervesa és rossa daurada, carbonatada i espumosa. Fluixa quasi com una lager, però amb els llupols més marcats. Molt facil de beure. 


► La següent és una Brown Ale Alemana, la Braufactum The Brale, 5º i 30 IBUs de Radeberger

Aquesta, a diferencia de l’altre és molt torrada. La nostre no ens fa molta espuma i la trobem amb forces gustos a malta i gust a mel, tot i que li trobem un gust citric de fons dels llúpols.  Deixa un pel de amargant en boca però desapareix ràpidament. El color torrat, fosca, és molt clara i poc tèrbola, ja que aquesta cervesa la filtren.

► La tercera és la millor de llarg..... ja no per l’estil, que segur és el més comercial i conegut de les artesanals, si no per que la trobem la més equilibrada i rodona,

Parlem de la Hoptimista de Edge, una American IPA de 6.6º i 78 IBUS

Aromàtica i llupolada però sense deixar els gustos de malta amagats. Una IPA com a nosaltres ens agraden!!!!


► La següent és un petardo. La Oude Geuze Boon a l’Ancienne de 7º 22 IBUS i feta per Brouwerij Boon.

Com el seu nom ja indica és una Geuze. Una combinació de cerveses Lambic joves i velles que es fan molt difícil al nostre paladar. La trobem àcida a més no pòquer, astringent, sulfúrica.... Molt més assemblant a una sidra que a una cervesa..... Be!!! Que segur la posem a la bateria del cotxe i la regenerem a l’instant.Pensava que començava a tolerar aquests tipus de cervesa... però aquesta m’ha fet donar un pas enrere...... 


► La Carlow OHARAS IRISH STOUT de 4.3º 40 IBUS ens ha tret el mal gust de boca. Una Stout Irlandesa, fluixeta i suau amb molt de gust a cafè. Li trobem a faltar cremositat, i molt lleugera que fa que sigui de molt fàcil de beure.

► Acabem amb una bomba. Cuore   de ART Cervesers. Una Winter Ale de 8.3º i 53 Ibus de més d’un any d’envelliment en la botella. Una cervesa que en obrir-la i olorar-la ja veiem que no serà pas fàcil. 


Caldria provar-la acabada d’embotellar, però aquesta te un fort color torrat ambarat i una bona espuma. Sobrecarbonatada pel meu gust (segurament per l’efecte de la guarda en botella) així te la poses en la boca veiem el que notàvem al nas. La trobo altament especiada... em costa trobar el que fins que apunten que pot ser nou moscada i llaurer.... justa la fusta. 

La cervesa es deixa beure. Una d’aquelles birres que tens que anar de glop en glop. Poc a poc. 

Curiosa, dolça, alicorada, complexe.... difícil d’entendre. Tot i així, sempre millor això... que una Geuze.... jajajajaja



Fins aquí les birres. La cata segueix una mica més tot petant la xerrada.

La veritat és que ens ho hem passat be. En aquestes èpoques on els bars son tancats, i les trobades amb amics difícils, aquests esdeveniment i cates son un alleugeriment per l’esperit.




diumenge, 25 d’octubre del 2020

VIDEOCATAS DE L'ALEIX DE LES BURRUBEER

 Fa un temps que el meu germà fa una cata de les Burrubeer i les graba en video i després les penja a Faceboock.

Totes elles son molt bones.... sense desperdici. Un bon resum del resultat de les nostres cerveses.

Us deixem les últimes que ha fet i recomanem la seva visualització..... 




dilluns, 12 d’octubre del 2020

La RetrotrIPA. Una American IPA amb llevats KVEIC

La RetrotrIPA

Ja la tenim feta i provada

Aquesta si que segur és última de la temporada 19-20, i que per mandra quasi empalmem amb les noves que començarem a finals de més així ens baixin un xic més les temperatures, o al menys tinguem la certesa de que no pujaran ja per sobre de 23 graus.

Després de fer la SorachiALE vàrem decidir ja deixar-ho, però com ens sobrava un sobret de llevat KVEIK (que fermenta a molt alta temperatura), al final i quasi fora de temps ens decidim a fer-la.

Dic fora de temps per que fer aquesta cervesa al setembre ja no tens els 36ºC òptims que demana el llevat, per lo que encara que sembli “estrany” mentre al carrer teníem 25 o 26 graus, el fermentador de cervesa el manteníem a al laboratori a 32ºC amb estufes.

La SorachiALE també era feta, evidentment, amb KVEIK, però com que tant les maltes (la Pilsner) com els llúpols (Sorachi Ace) com el propi llevat (el Kveik) no les havíem fet servir mai, no teníem clar a que venien els gustos del resultat.

La Recepta

Aquesta vegada hem fet un Clon de la nostre cervesa RETRORUNING. Hem variat una miqueta les maltes (de Pale Ale a Maris Other) però no tindria que marxar pas molt del original. Evidentment el procés és totalment artesana i moltes coses poden sortir diferents (temperatures de macerat, temps, equip diferent) però segur que el resultat te que ser reconegut.


Ens aquesta cervesa em buscat que les maltes tinguin un pes més important que la sorachiAle, ja que en aquella pràcticament no es notaven i va quedar molt seca.

Elaboració

En quant a mecànica, l'elaboració va ser sense incidències. Va venir com sempre en Miguel i el Oli, que tot just s'ha comprat una olla com la nostre i volia veure com feiem nosaltres la birra. 

Tot va anar força be, tret que no ens acaben quadrant els números de la recepta que hem fet. El rendiment ens surt molt baix per lo que  nosaltres hem previst, però tampoc ens quadren en la pèrdua de líquid en el bullit i la densitat que tindriem que tenir, però això només son matemàtiques.... al final els números que surten son els que us posem a la recepta que us donem.

Una vegada al fermentador, la tenim sis dies a 32ºC. Quina contradicció.... com hem estat masses dies pensant si feiem o no aquesta cervesa, les temperatures han baixat i tenim que posar l'estufa per mantenir calenta l'habitació. Temperatura on el llevat és sent comfortable per treballar. Li fem dryhoping i la posem directament a la nevera entre 4 i 6ºC durant cinc dies més 

Embotellat i cata

Embotellem després de l'etapa de fred. Com sempre, fem un traspàs de la cervesa per deixar enrere tot els sòlids que han anat decantant durant els dies i sobre tot durant l'etapa en nevera.

El color i l'olor prometen. El gust, tot i no ser carbonatada, apunta maneres. Tant que ens en bevem un bon got. 

Acabem fen 47 botelles de 33cc i probem per primera vegada a fer 3 de 50cc. 

Una setmana després d'embotellar i tenir-la fent la segona carbonatació  a temperatura ambient, la deixem tres dies en nevera i la tastem.

La cervesa és molt fàcil de beure, força equilibrada i carbonatada. Els gustos de maltes i llúpols lliguen molt be. Trobant un toc cítric igual que en l'aroma. Deixa un bon amargant en boca. Una IPA com a nosaltres ens agraden.... més a l'anglesa. Amargant i on els llúpols donen matisos més que marcar clarament el gust de la cervesa.. 

Realment quedem molt satisfet de com ha quedat!!!

Salud


dissabte, 29 d’agost del 2020

Remate Temporada.... la SORACHIALE

Una Cervesa d'estiu.





Tot i que la temporada ja l'haviem tancat per culpa de les altes temperatures i no tenir equip per mantenir la fermentació per sota els 23 graus que és lo que demanen les cerveses que fem, no ens varem resistir a fer un lot més per provar el nou llevat que aquest any ja s'ha venut extensivament i a preus normals. Parlem de la lleva KVEIK


La KVEIK

La Kveik és una lleva Noruega que te tot unes característiques determinades,però el millor de tot és que fermenta fins a una temperatura de 43 graus (a diferencia que les tradicionals que a partir de 23-24 graus ja no funcionen be).
Nosaltres en varem començar a sentir a parlar fa un parell d'anys, però el llevat que trobaven valia molts duros.
Aquest any han començar a vendre sobres de Kviek deshidratats a preus raonables que feien possible que aprenents com nosaltres poguessin comprar-la per experimentar.
La historia d'aquest llevar és molt interessant, si us interessa podeu llegir-ho aquí → KEVIK: La Levadura que esta Asombrando el Mundo

Les SUMMER ALE

Varem preparar una recepta per fer una Summer Ale. Una cervesa d'estiu, que no te pas un estil regulat pel BJCP (Beer Judge Certification Program), però si per altres organismes (com la Brewers Association de Estados Unidos) que defineixen quines característiques te que tenir l'estil.
La Summer Ale ès de procedència anglesa. Es caracteritza per ser cerveses lleugeres i baixes d'alcohol, de 3.7% a 5.1%, però gustoses. El color és pàl·lid ataronjat o lleugerament ambar i generalment tèrboles.
Aromàticament es noten èsters afruitats i moderadament llupolades intentant que siguin ben balancejades amb les maltes.
Al paladar son cerveses de sabors continguts on si pot trobar presents els llúpols i les maltes equilibradament i acompanyats d'una carbonatació suau i amargor moderat (tot i que nosaltres això del amargor.... mai en tenim prou )


LA RECEPTA

Aquí us deixem la recepta.
Varem posar maltes molt clares i uns grams de Melano y Cara Amber  per donar un xic de color i 200 grams de focs de civada (avena) per que ens quedes una mica tèrbola.

Per primera vegada condicionem l'aigua. Després de llegir i contrastar, com sempre, les coses que ens trobem a internet, decidim posar aigua de Bronchales, que és la de menor mineralització que trobem i li posem el necessari fins a arribar al perfil que volem....



Controlem el PH, més que res per saber si marxem molt del que ens donen les calculadores com a objectiu. De moment encara no sabrien que fer si ens marxa molt.... tot arribarà.
Per sort, en aquest cas no varem marxar molt del buscat.El PH tenia que quedar a 5.49 i ens va quedar a 5.4.


La Cervesa

La fermentació va ser ràpida, com promet aquest llevat. En tres dies ja havia fet la fermentació, tot i així varem deixar-la sis dies abans de fer el traspàs a altre fermentador i posar-li el dry hopping.

Deixem un dia i mig i la posem en fred tres més i l'embotellem. La hem deixat carbonatant a temperatura ambient (30º) durant dos setmanes i després la varem posar ja en nevera.

La graduació final va ser de 5.5% que no es noten pas gaire. De color pàl·lid com cal i força tèrbola. Podriem dir que sembla un suc de taronja per color i aparença.... 
A partir d'alquí, la veritat és que no sabria com definir la cervesa. No se si és que no havia provat mai el Sorachi Ace o que el llevat te unes característiques i èsters als que no estem habituats, però segur que és diferent a les que haviem fet abans.
L'olor és bona, critica i afruitada. L'espuma és la necessària i cal tirar-la amb el got tombat i sense airejar molt. L'aportaci de la carbonatació és veu be i fa que la bombolla que puja, petita, mantingui prou be l'escuma, blanca i compacte.
En beure-la, te força gust cítric, direm que de taronja amarga... . Tot i així entra molt be fresqueta. L'amargant d'entrada no el notes però en empassar apareix sobtadament i et queda a la boca, però... que és una cervesa sense amargant!!!!
En el video podreu veure com tirem una cervesa i com escumeja..... 



Be!!! Ens ha quedat clar, però, que fer cervesa a l'estiu és un calvari. Posar-se a una habitació a fer bullir 25 litres de most és com ser a una sauna.... ens ho pensarem la propera vegada. Aquest any amb la nevera dedicada, la birra que haviem fet ha aguantat sobradament.

Salud 

dissabte, 18 de juliol del 2020

CATA A CEGUES DE LAGERS INDUSTRIALS


LAGERS INDUSTRIALS, TANT DIFERENTS SON?

Típic és que ens enfotem sempre de una marca o altre de cervesa.... sobre tot l'ase dels cops és la Cruzcampo.

Això va fer que amb la colla de Retroruning preparessim una cata a cegues de Lagers industrials. De les marques que més corren pels supers i que comprem moltes vegades atrets per la publicitat, preu, color de la llauna o la marca.




TENIM PROU PALADAR ELS SIMPLES MORTALS PER NOTAR LES DIFERENCIES?

Sembla a priori que si escoltes les converses de bar..... 
- La Estrella Galícia es millor que la Estrella Damm... - La Cruzcampo és aigua bruta... - Moritz, espectacular, res a veure amb les altres.... - Jo no compro marca blanca, son dolentissimes
.... tots som uns grans experts amb alló que tant bevem de de fa anys, cerveses rosses i fresques.... 

Dons varem decidir comprovar si és veritat i fer la prova, .... 

LA CATA.... A CEGUES, ES CLAR!

Aprofitant un de les dues estades de temporada que fem amb la colla de Retroruning a l'Era de Can Falilló a Vilanova de Bellpuig la cata la varem transformar en realitat.

Jo em vaig encarregar de comprar les cerveses. 
11 cerveses diferents totalment comercials i de facil trobar en tot els Supermercats. 
Les cerveses tenien una bona diversitat de preus. De 0.22€ a 0.91€. Totes elles Lager - Pilsen
A la imatge de dalt, podeu veure el que va costar cada una de les marques que varem comprar.

Com podeu veure, diferents cerveses amb preus ben dispars. 
Per fer-ho ja del tot be, la cata la farem a cegues, aixì no ens condicionarem per la marca o publicitat.
La Carme s'encarrega de tapar les cerveses amb precinte negre que no deixa entreveure res de res. Ho fa ella per que jo tampoc em vull perdre aquesta experiència, tot i que jo jugo amb avantatge ja que se quines hi han al lot.

Així que amb tot a punt, iniciem la cata.... una rera l'altre. Com son 11 cerveses amb un parell de llaunes pels 9 que som n'hi ha prou.
D'entrada totes ens semblen fluixes.... molt fluixes.... pot ser hem començat malament 😂😂....
Ens pensem que son les barates.... La primera.... pixats.... la segona.... os3, una mica millor però igual.... la tercera.... això que és!!!! anem enrere? 
A partir d'alquí sembla que la cosa pugi una mica de qualitat, però tampoc molt. Tots intentem trobar les que sabem segur que hi seran, com la Estrella, Estrella Galicia, La Moritz, San Miguel o Cruzcampo, però sembla una feina impossible.

Al final fem una repassada de les cerveses que hem comprat.... i en dir quina és cada una de elles.... comencen les sorpreses....


CONCLUSIONS

Possiblement tots coincidim que tot i que siguem bevedors assidus de una cervesa és molt complicat distingir-la i trobar-la entre d'altres. I en traiem varies conclusions:
  • Que hi ha unes marques que s'assemblen molt, tant en les més bones com en les més dolentes.
  • Que la Cruzcampo no és tant dolenta com la pintan. 😎🙄
  • Que la Pilsner Urquel, tot i que és la més cara i segurament la més bona i fidel al estil, no agrada a molta gent. Tot i així tot hom va coincidir que és molt diferent a les demès, sobre tot en amargor i aroma.
  • Que la Cordon Gard, aconsegueix amb els seus colorants i saboritzants enganyar-nos a tots i trobar-la fins i tot bona.
  • Que la Alhambra, que a priori podia semblar que tenia que quedar molt millor, queda la última. La carbonatació tampoc va ajudar, ja que era molt pobre.
  • Que la Estrella Galícia s'endu el gat a l'aigua... pot ser que sigui per que algú coneixia el tret diferencial de la llauna? Casi segur que quelcom va tenir a veure.
  • Personalment no entenc que San Miguel quedi tant amunt. 😁😀😀
Ens va quedar molt clar, lo potent de la imatge i la publicitat a l'hora de triar una cervesa i sobre tot de tenir prejudicis sobre una marca o altre. 

En tot cas, ens ho varem passar molt be. Varem aprendre moltes coses sobre les cerveses i les lager. A partir d'avui, segurament ens ho pensarem més a l'hora de dir que una cervesa és més dolenta que altre.... o en tot cas, ho farem amb més criteri.

A mi personalment també em va sorprendre alguna decisió que vaig prendre jo. 

Aquest és l'ordre en que vaig puntuar jo les cerveses. Bàsicament em sobta en el lloc que va quedar la Alhambra i la Aurum. D'entrada pensava que hagueren quedat intercanviades, per aixi dir-ho.
La Amstel no em va agradar i fins i tot li vaig trobar un gust final molt raro... Cruzcampo, tot i la conya que li fotem, sabia que em quedaria molt a prop de les Estrelles...

Per la propera, CATA DE IPAS INDUSTRIALS..... i posarem una artesana pel mig???? 🤐

Si podeu, no perdeu la possibilitat de fer una cata a cegues.... val la pena.

dimecres, 24 de juny del 2020

MOSQUIS!!!! la Sesion IPA

Avui us presentem la MOSQUIS.

La última cervesa que hem fet i de la que encara no us he ensenyat ni la recepta. Així que tota d'una tacada.... 



Aquesta cervesa es feta amb moltes coses diferents. Pretenia ser la última de la temporada ( que no ho serà gracies al Kviev ) i amb aquesta filosofia la varem elaborar.

D'entrada va ser feta amb l'equip nou, que encara no coneixem gents. Varem canviar de perfil d'aigua i comprem la de Bronchales, molt més tova, que la del Regas que fem servir sempre. Fem BIAB (no fem rentat i posem tota l'aigua d'entrada).... Posem un llúpol que en desconeixem el sabor (Perle) i li posem pell de taronja i un quilo de nespres a l'hora de fermentar... una xefla que d'entrada no augurava arribes a res de bo, per lo que només en varem fer 14 litres.
En si, la recepta és aquesta... 


Recepta de la MOSQUIS
La fabricació amb l'equip nou va ser tot una experiència. Varem tenir alguns problemes, com que amb l'aigua que feien servir no ens arribava el Hop Spider al most i varem tenir que fer un invent d'emergència. 

Trure les maltes amb el cistell tot una avantatge peró abans posàvem tot el most a un cubell i podíem mesurar el que teniem i ara no.
Tot i així, la cosa va anar molt be. Només que varem veure que perdíem molt més de lo esperat en l'hora de bullir. Suposem que és per que és molt més ample aquesta olla.


La densitat inicial va quedar com esperàvem, inclòs una mica més alta ja que varem tenir un rendiment del 68% per contra del 62 que haviem previst.... 1044 era prou bo.

El dia després de posar el most a fermentar pelem i tallem a trossets un quilo de nespres, quedant-nos 650 grams nets. Els posem a un tuper i els congelem. Cal dir que ho fem amb una escrupolosa neteja. Salinitzem les mans, els estris, el tuper, els nespres... tot amb desinfectant per evitar cap contaminació. 


Mantenim congelats sis dies, que la fermentació ja ha baixat i sembla que ha parat. Fem bullir molta aigua i posem els nespres congelats dins uns dos minuts. Després, els posem a la gàbia de llúpols i cap dins el fermentador.

Ho tenim cinc dies (11 des del dia de la producció) i després i fem el Dry Hopping. Posem el llúpol i deixem dos dies i posem el fermentador en fred (a 3 graus) fins el dia d'embotellar.

A l'hora d'embotellar, la olor a Nespres és evident, però molt volàtil. en seguida desapareix. El gust és bo, però predomina molt la pell de taronja i el llupol. 
La sorpresa del dia és la densitat final... 1019 en front del 1008 que tenia que sortir.

No entenem que ha passat. El safale US5 generalment no ens falla. Pot ser que al posar el nespra ens enganyi la mesura. Ens queda una cervesa de 3.3º d'alcohol, que ja està be per una sesion, però hi ha molt de tros fins el 4.4 que podia o tenia que sortir. Al final a l'etiqueta hem posat un 3.9. La veritat és que per aqui tenen que anar els trets. Tot i aixì, el que recordarem del dia de l'embotellat és que ens retrobem altre cop amb el Miguel tres mesos després pel confinament.

Provem la cervesa dues setmanes després d'embotellar i carbonatar.
La veritat és que els nespres son difícils de localitzar, per contra, omple la boca d'amargor... i força gustosa. Seca no és com caldria si hages baixat als 1008, però és molt passable i fresca. La pell de taronja i el Perle et deixen un amargor en boca residual que crec no te cap de les altres que hem fet aquest any.



Suposo que per ser una Sesion caldria que fos un pel menys maltosa. Tot i així, penso que és molt bebible i que entra moooolt be!!!!

dijous, 18 de juny del 2020

SAMARRETES DE BURRUBEER amb RETRORUNING!!!

MAGNÍFIC DIUMENGE PASSAT AMB LA COLLA DE RETRORUNING.

Després de fer una ciber birra 🍻 cada diumenge a la 1 del migdia durant el confinament, ja era hora de retrobar-nos de nou.
Una bona excursió pel Garraf de uns 13 quilometres, tot pujant a la Morella des de Begues per acabar fent un bon dinar plegats a Olesa de Bonesvalls.


No posaria això aquí si no fos per que a l'hora de dinar varem estrenar una samarreta molt xula. Una samarreta amb el dibuix del que va ser l'etiqueta de la BURRUBEER RETRORUNING.
Una samarreta que ens diferencia com a colla i que molts estrenarem el dia de la cursa de la cervesa de Cervesa Montseny


L'any que ve, tindrem que fer un segon lot de la IPA Retroruning!!!😄🍺🍺






dimarts, 26 de maig del 2020

FASE 0, la penúltima.....

Ja fa dies varem embotellar la FASE 0 (podeu trobar la recepta aqui). 
Després de estar un temps fent la segona fermentació en ampolla, dissabte la varem provar.... després de 9 dies.

La cervesa és com esperàvem. No li trobem cap regust en especial pel fet d'haver fermentat a uns 24º. Ni diacetils ni alcohols rars..... una cervesa prou torradeta (la base d'aquesta cervesa era malta Munich principalment) però molt fàcil beure... no es fa gens pesada i amb només 5.4º


La vàrem fabricar tot just entrar en la FASE 0 de la pandèmia, per això i seguint amb la temàtica, després de la  CORONAVIRIPA i la CONFINABIRRA, el nom era obvi, tot i que la hem pogut provar tot just per celebrar l'entrada a la FASE 1.

Aquesta vegada varem fer un nou invent per l'hora d'embotellar... un ESVALDIDOR AUTOMATIC, que podeu veure AQUI.
Ens facilita l'esbaldit de les ampolles a més de estalviar aigua.


Amb l'ajuda de la Carme, varem anar fent i al final ens varen sortir 45 bones ampolles amb una densitat final de 1012. Un xic més alta de lo esperat però que ja va be per que no sigui tant alcoholica.

Així dons, ja en el moment d'embotellar veiem que la cervesa serà bona.... i la cata com hem comentat no ens ha pas desenganyat. 
La carbonatació és bona tot i que l'espuma, tot i ser correcta, no és abundant. Segurament al quedar a 1012 de final, ens dona una mica més de cos del esperat però entra molt be i passa de conya.

Ara ja només ens queda al fermentador la última cervesa, de la que en donarem comptes així la tinguem a punt de beure. La Mosquis, amb la que hem fet servir la nova caldera i hem fet algun invent, com posar en el fermentat un quilo de nespres.... però, daixò ja en parlarem.








UN ESBALDIDOR D'AMPOLLES CASOLÀ

Com he vist, intentem economitzar al màxim en la producció de la cervesa..... no en el tema monetari.... que també, si no amb tot el que fem servir.... aprofitar maltes per fer pa, ha estat un intent d'aquesta filosofia, l'altre sempre ha estat la de recuperar l'aigua que fem servir per refredar la cervesa una vegada la bullim.
Com ho fem passant aigua de xarxa per un serpentí, acostumem a fer servir uns 80 litres d'aigua que ens dol llençar-los i els guardem per rentar plats o al lavabo o regar plantes...



Ara hem fet un invent amb la bomba de circulació i una pedalera. Posem l'aigua dins la caldera (només serveix de dipòsit) i en prémer el pedal, puja l'aigua amb pressió i serveix per esbaldir l'ampolla de sabó quant les rentem per reomplir-les, altre punt on prediem aigua....





Fer cervesa a casa és una aventura, i cal estar fent invents sempre.. 😂😂😂😂








dimecres, 13 de maig del 2020

ESPECTACULAR BLACK IPA 2.0

Si es que no hi ha discussió..... la Black IPA és la millor!!!!👌👌
Ho diem nosaltres i tots els que la han provat..


I és que com diem l'anterior entrada de la recepta, segurament tot i ser una bona IPA se li escapen els gustos torrefactes, però és que nosaltres la volem així!!! 
Amargant en el seu punt just, llupolada i fresca, gens pesada de maltes si no és pel gust lleuger de les maltes torrefactes que trobem que conjunten perfectament. Amb una setmana i mitja justa, te una espuma genial i persistent de un color canyella molt maco.

L'any que ve tindrem que mirar de fer alguna tirada més gran d'alguna manera..... cal pensar-ho, ja que 50 ampolles es fan justes, i més si la vols donar a provar.... 

EL embotellat com últimament el vaig fer solet i amb paciència.... netejar, sanititzar, embotellar, posar el sucre per la segona carbonatació i xapar.... una feina de unes tres hores per una cinquantena d'ampolles que varen sortir. 


Tot i així, aquesta vegada va ser més entretingut, ja que el Miguel va esser tota l'estona en videoconferencia, tant en l'embotellat com en la cata tot aprofitant una noca producció de birra.

AL menys mentre omplia botelles podia anar xerrant i fer alguna parada per fer una birra que també toca.

La densitat final va quedar en 1016, un xic més alta del que volíem i per tant es queda en 7.4º

Com hem dit dons, satisfets de la cervesa. Es farà curta la tirada, però ara si que fins finals d'Octubre res de res!!!