dilluns, 12 d’octubre de 2020

La RetrotrIPA. Una American IPA amb llevats KVEIC

La RetrotrIPA

Ja la tenim feta i provada

Aquesta si que segur és última de la temporada 19-20, i que per mandra quasi empalmem amb les noves que començarem a finals de més així ens baixin un xic més les temperatures, o al menys tinguem la certesa de que no pujaran ja per sobre de 23 graus.

Després de fer la SorachiALE vàrem decidir ja deixar-ho, però com ens sobrava un sobret de llevat KVEIK (que fermenta a molt alta temperatura), al final i quasi fora de temps ens decidim a fer-la.

Dic fora de temps per que fer aquesta cervesa al setembre ja no tens els 36ºC òptims que demana el llevat, per lo que encara que sembli “estrany” mentre al carrer teníem 25 o 26 graus, el fermentador de cervesa el manteníem a al laboratori a 32ºC amb estufes.

La SorachiALE també era feta, evidentment, amb KVEIK, però com que tant les maltes (la Pilsner) com els llúpols (Sorachi Ace) com el propi llevat (el Kveik) no les havíem fet servir mai, no teníem clar a que venien els gustos del resultat.

La Recepta

Aquesta vegada hem fet un Clon de la nostre cervesa RETRORUNING. Hem variat una miqueta les maltes (de Pale Ale a Maris Other) però no tindria que marxar pas molt del original. Evidentment el procés és totalment artesana i moltes coses poden sortir diferents (temperatures de macerat, temps, equip diferent) però segur que el resultat te que ser reconegut.


Ens aquesta cervesa em buscat que les maltes tinguin un pes més important que la sorachiAle, ja que en aquella pràcticament no es notaven i va quedar molt seca.

Elaboració

En quant a mecànica, l'elaboració va ser sense incidències. Va venir com sempre en Miguel i el Oli, que tot just s'ha comprat una olla com la nostre i volia veure com feiem nosaltres la birra. 

Tot va anar força be, tret que no ens acaben quadrant els números de la recepta que hem fet. El rendiment ens surt molt baix per lo que  nosaltres hem previst, però tampoc ens quadren en la pèrdua de líquid en el bullit i la densitat que tindriem que tenir, però això només son matemàtiques.... al final els números que surten son els que us posem a la recepta que us donem.

Una vegada al fermentador, la tenim sis dies a 32ºC. Quina contradicció.... com hem estat masses dies pensant si feiem o no aquesta cervesa, les temperatures han baixat i tenim que posar l'estufa per mantenir calenta l'habitació. Temperatura on el llevat és sent comfortable per treballar. Li fem dryhoping i la posem directament a la nevera entre 4 i 6ºC durant cinc dies més 

Embotellat i cata

Embotellem després de l'etapa de fred. Com sempre, fem un traspàs de la cervesa per deixar enrere tot els sòlids que han anat decantant durant els dies i sobre tot durant l'etapa en nevera.

El color i l'olor prometen. El gust, tot i no ser carbonatada, apunta maneres. Tant que ens en bevem un bon got. 

Acabem fen 47 botelles de 33cc i probem per primera vegada a fer 3 de 50cc. 

Una setmana després d'embotellar i tenir-la fent la segona carbonatació  a temperatura ambient, la deixem tres dies en nevera i la tastem.

La cervesa és molt fàcil de beure, força equilibrada i carbonatada. Els gustos de maltes i llúpols lliguen molt be. Trobant un toc cítric igual que en l'aroma. Deixa un bon amargant en boca. Una IPA com a nosaltres ens agraden.... més a l'anglesa. Amargant i on els llúpols donen matisos més que marcar clarament el gust de la cervesa.. 

Realment quedem molt satisfet de com ha quedat!!!

Salud


dissabte, 29 d’agost de 2020

Remate Temporada.... la SORACHIALE

Una Cervesa d'estiu.





Tot i que la temporada ja l'haviem tancat per culpa de les altes temperatures i no tenir equip per mantenir la fermentació per sota els 23 graus que és lo que demanen les cerveses que fem, no ens varem resistir a fer un lot més per provar el nou llevat que aquest any ja s'ha venut extensivament i a preus normals. Parlem de la lleva KVEIK


La KVEIK

La Kveik és una lleva Noruega que te tot unes característiques determinades,però el millor de tot és que fermenta fins a una temperatura de 43 graus (a diferencia que les tradicionals que a partir de 23-24 graus ja no funcionen be).
Nosaltres en varem començar a sentir a parlar fa un parell d'anys, però el llevat que trobaven valia molts duros.
Aquest any han començar a vendre sobres de Kviek deshidratats a preus raonables que feien possible que aprenents com nosaltres poguessin comprar-la per experimentar.
La historia d'aquest llevar és molt interessant, si us interessa podeu llegir-ho aquí → KEVIK: La Levadura que esta Asombrando el Mundo

Les SUMMER ALE

Varem preparar una recepta per fer una Summer Ale. Una cervesa d'estiu, que no te pas un estil regulat pel BJCP (Beer Judge Certification Program), però si per altres organismes (com la Brewers Association de Estados Unidos) que defineixen quines característiques te que tenir l'estil.
La Summer Ale ès de procedència anglesa. Es caracteritza per ser cerveses lleugeres i baixes d'alcohol, de 3.7% a 5.1%, però gustoses. El color és pàl·lid ataronjat o lleugerament ambar i generalment tèrboles.
Aromàticament es noten èsters afruitats i moderadament llupolades intentant que siguin ben balancejades amb les maltes.
Al paladar son cerveses de sabors continguts on si pot trobar presents els llúpols i les maltes equilibradament i acompanyats d'una carbonatació suau i amargor moderat (tot i que nosaltres això del amargor.... mai en tenim prou )


LA RECEPTA

Aquí us deixem la recepta.
Varem posar maltes molt clares i uns grams de Melano y Cara Amber  per donar un xic de color i 200 grams de focs de civada (avena) per que ens quedes una mica tèrbola.

Per primera vegada condicionem l'aigua. Després de llegir i contrastar, com sempre, les coses que ens trobem a internet, decidim posar aigua de Bronchales, que és la de menor mineralització que trobem i li posem el necessari fins a arribar al perfil que volem....



Controlem el PH, més que res per saber si marxem molt del que ens donen les calculadores com a objectiu. De moment encara no sabrien que fer si ens marxa molt.... tot arribarà.
Per sort, en aquest cas no varem marxar molt del buscat.El PH tenia que quedar a 5.49 i ens va quedar a 5.4.


La Cervesa

La fermentació va ser ràpida, com promet aquest llevat. En tres dies ja havia fet la fermentació, tot i així varem deixar-la sis dies abans de fer el traspàs a altre fermentador i posar-li el dry hopping.

Deixem un dia i mig i la posem en fred tres més i l'embotellem. La hem deixat carbonatant a temperatura ambient (30º) durant dos setmanes i després la varem posar ja en nevera.

La graduació final va ser de 5.5% que no es noten pas gaire. De color pàl·lid com cal i força tèrbola. Podriem dir que sembla un suc de taronja per color i aparença.... 
A partir d'alquí, la veritat és que no sabria com definir la cervesa. No se si és que no havia provat mai el Sorachi Ace o que el llevat te unes característiques i èsters als que no estem habituats, però segur que és diferent a les que haviem fet abans.
L'olor és bona, critica i afruitada. L'espuma és la necessària i cal tirar-la amb el got tombat i sense airejar molt. L'aportaci de la carbonatació és veu be i fa que la bombolla que puja, petita, mantingui prou be l'escuma, blanca i compacte.
En beure-la, te força gust cítric, direm que de taronja amarga... . Tot i així entra molt be fresqueta. L'amargant d'entrada no el notes però en empassar apareix sobtadament i et queda a la boca, però... que és una cervesa sense amargant!!!!
En el video podreu veure com tirem una cervesa i com escumeja..... 



Be!!! Ens ha quedat clar, però, que fer cervesa a l'estiu és un calvari. Posar-se a una habitació a fer bullir 25 litres de most és com ser a una sauna.... ens ho pensarem la propera vegada. Aquest any amb la nevera dedicada, la birra que haviem fet ha aguantat sobradament.

Salud 

dissabte, 18 de juliol de 2020

CATA A CEGUES DE LAGERS INDUSTRIALS


LAGERS INDUSTRIALS, TANT DIFERENTS SON?

Típic és que ens enfotem sempre de una marca o altre de cervesa.... sobre tot l'ase dels cops és la Cruzcampo.

Això va fer que amb la colla de Retroruning preparessim una cata a cegues de Lagers industrials. De les marques que més corren pels supers i que comprem moltes vegades atrets per la publicitat, preu, color de la llauna o la marca.




TENIM PROU PALADAR ELS SIMPLES MORTALS PER NOTAR LES DIFERENCIES?

Sembla a priori que si escoltes les converses de bar..... 
- La Estrella Galícia es millor que la Estrella Damm... - La Cruzcampo és aigua bruta... - Moritz, espectacular, res a veure amb les altres.... - Jo no compro marca blanca, son dolentissimes
.... tots som uns grans experts amb alló que tant bevem de de fa anys, cerveses rosses i fresques.... 

Dons varem decidir comprovar si és veritat i fer la prova, .... 

LA CATA.... A CEGUES, ES CLAR!

Aprofitant un de les dues estades de temporada que fem amb la colla de Retroruning a l'Era de Can Falilló a Vilanova de Bellpuig la cata la varem transformar en realitat.

Jo em vaig encarregar de comprar les cerveses. 
11 cerveses diferents totalment comercials i de facil trobar en tot els Supermercats. 
Les cerveses tenien una bona diversitat de preus. De 0.22€ a 0.91€. Totes elles Lager - Pilsen
A la imatge de dalt, podeu veure el que va costar cada una de les marques que varem comprar.

Com podeu veure, diferents cerveses amb preus ben dispars. 
Per fer-ho ja del tot be, la cata la farem a cegues, aixì no ens condicionarem per la marca o publicitat.
La Carme s'encarrega de tapar les cerveses amb precinte negre que no deixa entreveure res de res. Ho fa ella per que jo tampoc em vull perdre aquesta experiència, tot i que jo jugo amb avantatge ja que se quines hi han al lot.

Així que amb tot a punt, iniciem la cata.... una rera l'altre. Com son 11 cerveses amb un parell de llaunes pels 9 que som n'hi ha prou.
D'entrada totes ens semblen fluixes.... molt fluixes.... pot ser hem començat malament 😂😂....
Ens pensem que son les barates.... La primera.... pixats.... la segona.... os3, una mica millor però igual.... la tercera.... això que és!!!! anem enrere? 
A partir d'alquí sembla que la cosa pugi una mica de qualitat, però tampoc molt. Tots intentem trobar les que sabem segur que hi seran, com la Estrella, Estrella Galicia, La Moritz, San Miguel o Cruzcampo, però sembla una feina impossible.

Al final fem una repassada de les cerveses que hem comprat.... i en dir quina és cada una de elles.... comencen les sorpreses....


CONCLUSIONS

Possiblement tots coincidim que tot i que siguem bevedors assidus de una cervesa és molt complicat distingir-la i trobar-la entre d'altres. I en traiem varies conclusions:
  • Que hi ha unes marques que s'assemblen molt, tant en les més bones com en les més dolentes.
  • Que la Cruzcampo no és tant dolenta com la pintan. 😎🙄
  • Que la Pilsner Urquel, tot i que és la més cara i segurament la més bona i fidel al estil, no agrada a molta gent. Tot i així tot hom va coincidir que és molt diferent a les demès, sobre tot en amargor i aroma.
  • Que la Cordon Gard, aconsegueix amb els seus colorants i saboritzants enganyar-nos a tots i trobar-la fins i tot bona.
  • Que la Alhambra, que a priori podia semblar que tenia que quedar molt millor, queda la última. La carbonatació tampoc va ajudar, ja que era molt pobre.
  • Que la Estrella Galícia s'endu el gat a l'aigua... pot ser que sigui per que algú coneixia el tret diferencial de la llauna? Casi segur que quelcom va tenir a veure.
  • Personalment no entenc que San Miguel quedi tant amunt. 😁😀😀
Ens va quedar molt clar, lo potent de la imatge i la publicitat a l'hora de triar una cervesa i sobre tot de tenir prejudicis sobre una marca o altre. 

En tot cas, ens ho varem passar molt be. Varem aprendre moltes coses sobre les cerveses i les lager. A partir d'avui, segurament ens ho pensarem més a l'hora de dir que una cervesa és més dolenta que altre.... o en tot cas, ho farem amb més criteri.

A mi personalment també em va sorprendre alguna decisió que vaig prendre jo. 

Aquest és l'ordre en que vaig puntuar jo les cerveses. Bàsicament em sobta en el lloc que va quedar la Alhambra i la Aurum. D'entrada pensava que hagueren quedat intercanviades, per aixi dir-ho.
La Amstel no em va agradar i fins i tot li vaig trobar un gust final molt raro... Cruzcampo, tot i la conya que li fotem, sabia que em quedaria molt a prop de les Estrelles...

Per la propera, CATA DE IPAS INDUSTRIALS..... i posarem una artesana pel mig???? 🤐

Si podeu, no perdeu la possibilitat de fer una cata a cegues.... val la pena.