diumenge, 25 d’abril de 2021

Kalypso Ac Īđtëk, una magnífica Red IPA

Ja tenim més que apunt la nova Red Ipa.

Aquesta vegada, creiem que ha sortit de rechupete. Podríem dir que personalment la trobo la millor de les que hem fet, treient les black IPA de la temporada pasada..

Aquesta vegada l'etiqueta no es de la Cindy, si no que ES la Cindy 😊😊😊😊


La recepta buscava com sempre el color ataronjat fosc característic de les RED, producte de les maltes, que ademés li donessin un punt de dolçor.

Ens decidim a ser "valents". Sempre ens sembla poc amargants, així que pugem els IBUS, conscients que la dolçor de les maltes sempre atenua l'amargant.... pugem els Alfa Àcids fins a la burrada dels 110.  

A la vegada li busquem la potencia dels llúpols i ho carreguem be amb llúpols florals, cítrics i tropicals que tant son de moda.

Altre cosa que volem, és donar-li una miqueta més de cos, per lo que li afegim els flocs de blat i per primera vegada li posem Lactosa.


La lactosa és un sucre extret de la llet, que al contrari que els altres sucres, aquest no és fermentable, dit d'altra manera, el llevat no el podra transformar en alcohol, el que fa que quedi en la cervesa. Això es fa molt amb les Imperial Stout per que a vegades semblin denses com un xerop. Actualment es posa a molts estils.... nosaltres només n'hi hem posat 75 grams. No crec que si pugui notar pas gaire cosa.

Aquesta vegada varem triar també fer BIAB (posar tota la aigua de cop al macerat i no fer rentat), mes que res per que hi ha menys feina i no cal escalfar aigua a part..... 

Cert és que estalvies feina, però em penso que perdem força rendiment i no extraiem tants sucres com cal. 

Cal dir que com sempre, i ara més que mai, fem la producció amb en Miguel, ja que jo estic de baixa i no puc aixecar pesos. El cubell  amb les maltes pesa uns 15 - 20 quilos i la meva esquena no m'ho permet.


Evidentment si ja anem baixos de densitat abans de bullir, al acabar tampoc estem allà on voliem, però uns bons 1063 son els que van a parar al fermentador.

Al cap de quasi 10 dies fem el Dry Hopping, que és posar-li llúpol adicional que li donarà a la cervesa l'aroma i gust final. En obrir el fermentador ja notem que fa molt bona olor i al prova-la destaca el potent amargor. 

Tapem i la posem a la nevera tres dies més a 6º fins que la embotellem.

Woooow...... Obrim el fermentador per traspassar la cervesa i decantar impureses i ja notem la bafarada a llúpol... increïble..... si te el mateix gust que olor, això promet i molt.

Embotellem i com sempre és el moment de veure que a atenuat i fer el calcul de l'alcohol que ha sortit.... el densímetre marca 1015... no ens podem queixar. Queda a uns 6.4º.

Al final, dels 18,5 litres que posem al fermentador, dos es quedan en forma de fangs (llevats, llúpols, maltes) decantats al fons i embotellem una cinquantena d'ampolles.

Una setmana i pico més tard... la cervesa és llesta. 

La carbonatació és molt bona (cal dir que tenim molta sort amb això), ja que sempre és molt compacte i persistent. L'aport de carbonic és continuat amb una bombolla molt fineta. La retenció és excel·lent i la corona d'escuma va deixant el got tacat a cada glop.... pot ser pel nostre gust ha quedat una miqueta més baixa de color que volien, en altres ocasions tirava a marro fosc i aquesta no arriba a aquest nivell. Segurament si diguéssim que és una IPA també ens quedariem tant tranquils.

Al obrir l'ampolla ja et ve un bon aroma que segueix sent present al posar-la a la gerra. Molt tropical i afruitat. El primer golp, notes be el llupol, no tant les maltes però també. D'entrada, sembla més dolça que al final del glop. Quant empasses apareix un amargor punyent que et queda en boca una estona. No creiem que sigui pas distorsionat. No és aspre. Deixa perfectament gaudir de la cervesa i assaborir sense interferir, amb el plaer de les maltes i llúpols.. 

Com sempre, per tancar l'entrada del blog, us deixo un video de com posem la cervesa on podeu veure color, espuma.... llàstima no percebeu olor i menys gust 😁😁



.Salud

dimarts, 2 de març de 2021

SATANIST GIRL, la Black IPA d'aquest any.

MOLTS DIES SENSE FER CERVESA!!!

 Os3 quin any més estrany. Pot semblar que hem deixat de fer cervesa, però us assegurem que no ha estat per ganes.

El fet que ens mudéssim d’habitatge va fer que tinguéssim el pis vell inhabilitat per fer birra.... primer pel tema de que volíem vendre'l, i tenir un   bany convertit en fabrica de birra no era del tot correcte, desprès preparar la mudança.... preparar caixes.... i a mig desembre varem aconseguir anar a viure a Papiol.

Una vegada establers, varem fer aquesta cervesa que avui us presentem... just passades les festes de Nadal, el dia 5 de gener.

No va ser fins a finals de gener que no varem provar les cerveses.... però llavors, la cosa es va tornar a complicar i el 15 de febrer em van intervenir per una maleïda hernia discal i fins avui no he pogut seure (i ho dic literalment.... la hernia primer i un bon trau a l’esquena desprès,) tranquil•lament per fer l’explicació i ensenyar-vos la recepta.

Així que aquí us explico una miqueta com varem fer la última birra i quarta edició de la nostre cervesa més preuada i que ens agrada més, la Black Ipa, i que a sobre en aquesta edició li hem posat nom propi, Satanist Girl, i la etiqueta la il·lustra altre vegada la @Kalypso Ac Īđtëk amb un drac manga que soc incapaç d’explicar....


Com és una cervesa que ja hem fet, tenim unes expectatives.... un gust i unes sensacions a la boca que volem reproduir. Així, la recepta no diferencia molt de les ultimes..... tot i que el resultat si.... i us expliquem el per que.

RECEPTA I ELABORACIÓ

En principi si agafeu la de l’última i aquesta hi ha un tret molt important i diferencial.... en aquesta hem tractat l’aigua. Hem fet servir l’Aigua de Bronchales (la del Mercadona, ja que és l’aigua que te menys mineralització de totes i va be per afegir les sals que necessitem.... sempre és més fàcil afegir que treure) i li hem afegit sals, en contra de fer servir l’aigua de la Font del Regas sense tractar com fèiem amb les altres.


Altre diferencia amb les altres elaboracions va ser que la varem fer seguint el proces de BIAB, que vol dir que no fem rentat de les maltes al final. Posem l’aigua tota de cop al primer moment i ja no afegim res més. Amb això bàsicament aconseguim tenir una miqueta menys de feina (ja que no tenim que bullir aigua a part) i en principi no tindria que influir per res en el
rendiment. Això si, fem un macerat de 90 minuts, i en els últims 30, i posem les maltes negres per que li donin color i el menys gust possible....

mentre bull, bevem una cervesa
Altra diferencia, que és la primera que fem a Papiol!!!!! Tot i que espero que això no influeixi amb el resultat final....

La densitat inicial va ser molt més que correcte, ja que ens va quedar a 1075, en comptes dels 1077 que havíem calculat, però ens van quedar 20,5 litres al fermentador en comptes dels 19, per tant ja és això.... 
Varem deixar una setmana que fes xup xup, i li varem fer el dry hopping i en un parell de dies la varem posar el fermentador a la nevera.... així un cinc dies més i la varem embotellar.

EMBOTELLAT


fem servir la olla per rentar les ampolles
amb aigua calenta
L'embotellat el vaig fer sol. El confinament va fer que el Miguel no em pogués venir a ajudar (com si havia fet en l’elaboració) i em vaig tenir que apanyar.... Amb l'esquena feta un 4 i poc a poc varem netejar i sanititzar les ampolles, tot fent servir la olla de fabricar per escalfar aigua i ensabonar les ampolles.. 
Mentre s’eixuguen, com sempre fem un traspàs de la cervesa a altre cubell per que quedi més neta i deixi les impuresa que ha decantat amb els dies de fred enrere.
Bo i descomptat el que varem embotellar, ens surten uns 18 litres nets, força be que només tinguem una minva de 1,5 litres (no deixa de ser el que tenim en suspensió amb el most al posar a fermentar, llevat, maltes, llupols). 
amb la màquina molt millor posar les xapes

Lo que no funciona tant be, és la densitat final. Últimament no ens atenua el que volem. Pot ser per aquestes cerveses caldra fer servir més llevat per que mengi més sucres i crei el alcohol pronosticat. La fermentació s’atura a uns 1034 en comptes dels 1015 desitjats i fa que en comptes de 8,35º es quedi amb uns 7º. 
 Al cap de unes setmanes de tenir la cervesa en guarda per la fermentació secundaria en ampolla, provem la cervesa.


RESULTAT I CATA

La veritat és que ha sortit com calia.... que no és com ens quedaven les altres.
Aquesta cervesa ha quedat amb un perfil molt més net i correcte per ser una Black IPA. 
A diferencia de les altres, aquest lot, no te les notes torrades que ens quedaven (i que tant ens agradaven). Ha quedat molt més una black IPA fidel al estil. 
Espectacular espuma. Bona carbonatació i retenció.
D’entrada la carbonatació és molt bona i un xic excessiva, si no vigiles pots fer que es desmadri una miqueta, però si veieu el video, no és dificil controlar-la deixant una espuma generosa, de color canyella i força persistent, amb un bona aportació de la carbonatació que veiem en tot moment pujar pel got.

L’olor i el primer toc ens recorda molt a la IPA Mandarina, i no és casualitat, ja que  pràcticament els mateixos llúpols.  Inevitablement li trobes quelcom de maltes torrefactes, però d’una manera molt sutil, que suposo que s’aniran accentuant com més triguem a veure-la.

Estem convençuts que el tractar l’aigua de manera fent que realcin els llúpols i esmorteeixi les maltes ha fet que ens surti així. 
Amargor just (jo mai en tinc prou) i prou fresca per haver quedat tant alta de densitat final. Punt acida i diacetilica, que cada vegada li trobo menys, però que al final.... creiem és una magnifica cervesa.

Ara caldrà esperar per la propera producció... tres mesos sense poder aixecar pes.... veurem com van les coses. 

SALUD!!!


dissabte, 28 de novembre de 2020

UNA NOVA VERSIÓ DE LA IPA MANDARINA

 COMENCEM TEMPORADA

Ens agrada estructurar el nostre treball, i per això sempre ho fem per temporades, que van de Octubre a Abril, Maig (mes o menys) que és quan les temperatures comencen a baixar dels 23 graus i que és el millor moment que nosaltres com a cervesers casolans ens va més be fer la birra si no tenim aparells que ens la mantinguin a aquestes temperatures els mesos d'estiu.


Aquest any ja hem pogut fer la cervesa a finals d'octubre.... que les temperatures varen baixar pro i com sempre, la primera que fem és la IPA MANDARINA.
Aquesta temporada intentarem fer les etiquetes amb dibuixos de la Cindy,
aquarel·les molt manga 😁🍻

LA IPA MANDARINA

Així que fem la tercera edició d'aquesta cervesa.... que pot ser el nom pot portar a engany. Li varem posar Mandarina, no pas pel gust que pot tenir, si no pel llúpol predominant que porta.... el MANDARINA BAVARIA


El llúpol Mandarina Bavaria Creat a Hüll (a la Baviera Alemanya, d'aqui el nom del llúpol), i va ser llançat al mercat a l'any 2012. Es caracteritza principalment per una agradable aroma afruitat, que revela un fort caràcter cítric, pell de taronja o de mandarina amb subtils notes dolces.

LA RECEPTA i ELABORACIÓ

La recepta que seguim és molt assemblant a les dues anteriors.... incorporem mig quilo de malta Munich i apugem un pel els IBUS i els grams de llúpol per litre en el dry hoping

La producció en si va anar perfecta i tal i com esperàvem. Planificats 19 litres finals varem treure'm 18,5 que ja és força correcta i les densitats força bones calculant un rendiment del 62%. Això si, el macerat el varem tenir quasi 80 minuts més 20 o 30 de circulació i rentat final.

El resultat final però no va ser tot lo que volien. 
La temperatura de l'aigua de xarxa que fem servir per circular pel serpentí per fer baixar el most als 21 graus ideals, encara no és prou freda i ens queda a uns 23 - 24 graus.... el que fa que la fermentació sigui a massa temperatura i es manté a 22-23 graus durant la fermentació.
Suposem que per això va fermentar molt de pressa i va parar enseguida. Pensem que aquest és el motiu de que el llevat no hagi atenuat del tot el que podia i no arribem a la densitat final desitjada, quedant molt alta, a 1019.
Altre cosa que ens ha passat és que ha fet molt de solatge.... ara ens haviem acostumat a perdre no més de 2 litres al fondo del fermentador com a molt. Aquesta vegada han estat 3.5 litres el que ha quedat al fons amb lo que només hem pogut embotellar 15 litres de cervesa, Unes 45 ampolles.

I COM HA QUEDAT?

Segur que si li preguntem a l'Aleix (el tete), molt bona! 😁😁😁😁
Si m'ho pregunteu a mi, tinc que dir,
que bona.... però com sempre... esperem a fer-ho millor.
La cervesa recorda clarament a l'anterior tirada de IPA MANDARINA del 2019.

El color, taronja pujat, però no excessivament com per dir que és torrada, Tèrbola, però sense res en suspensió. 
La bombolla petita com sempre que fa una espuma blanca compacte i persistent. Generalment quant porten un més o dos en nevera, quasi sembla espuma de nitro....

Ens ha quedat a 6º en comptes dels 7.4º de la de l'any passat. Tot i que te 10 Ibus més, no és noten pas... suposo que com ha quedat a una densitat final molt alta (1019) ha fet que la dolçor de les maltes hagin tapat molt be l'amargor... que tot i així el te, i segur que es nota sobre tot al acabar de fer el glop.

La carbonatació que tant reforça l'escuma, per moments la trobem un pel excessiva que fins i tot fa dificil trobar els gustos en boca.... L'aroma ja ens anuncia el que ens vol donar la cervesa.... l'olor a llúpols és clar.Cal dir que te més de 7 grams de llúpol per litre de cervesa, que no és pas poc!!. L'aroma és afruitat i cítric... i amb un punt de dolç a xuxe... En boca es confirma. El llúpol de la Mandarina Bavaria és molt present. I de fons el gust a xuxe que li dic jo.... com si fos cotó de sucre o alguna cosa així.

L'amargor apareix al final, quant ja no queda cervesa a la boca.... i et deixa un record agradable del que t'acabes de beure.... En fi... una cervesa molt bona que no desmereix fer-la any rera any. 
Ara ja preparem per la propera, la Black Ipa... tot i que aquest any trigarem. Canviem de laboratori. Anem a un obrador més gran, però el trasllat so serà efectiu fins a mitjans de Desembre.... veurem com funciona tot.