diumenge, 25 d’abril del 2021

Kalypso Ac Īđtëk, una magnífica Red IPA

Ja tenim més que apunt la nova Red Ipa.

Aquesta vegada, creiem que ha sortit de rechupete. Podríem dir que personalment la trobo la millor de les que hem fet, treient les black IPA de la temporada pasada..

Aquesta vegada l'etiqueta no es de la Cindy, si no que ES la Cindy 😊😊😊😊


La recepta buscava com sempre el color ataronjat fosc característic de les RED, producte de les maltes, que ademés li donessin un punt de dolçor.

Ens decidim a ser "valents". Sempre ens sembla poc amargants, així que pugem els IBUS, conscients que la dolçor de les maltes sempre atenua l'amargant.... pugem els Alfa Àcids fins a la burrada dels 110.  

A la vegada li busquem la potencia dels llúpols i ho carreguem be amb llúpols florals, cítrics i tropicals que tant son de moda.

Altre cosa que volem, és donar-li una miqueta més de cos, per lo que li afegim els flocs de blat i per primera vegada li posem Lactosa.


La lactosa és un sucre extret de la llet, que al contrari que els altres sucres, aquest no és fermentable, dit d'altra manera, el llevat no el podra transformar en alcohol, el que fa que quedi en la cervesa. Això es fa molt amb les Imperial Stout per que a vegades semblin denses com un xerop. Actualment es posa a molts estils.... nosaltres només n'hi hem posat 75 grams. No crec que si pugui notar pas gaire cosa.

Aquesta vegada varem triar també fer BIAB (posar tota la aigua de cop al macerat i no fer rentat), mes que res per que hi ha menys feina i no cal escalfar aigua a part..... 

Cert és que estalvies feina, però em penso que perdem força rendiment i no extraiem tants sucres com cal. 

Cal dir que com sempre, i ara més que mai, fem la producció amb en Miguel, ja que jo estic de baixa i no puc aixecar pesos. El cubell  amb les maltes pesa uns 15 - 20 quilos i la meva esquena no m'ho permet.


Evidentment si ja anem baixos de densitat abans de bullir, al acabar tampoc estem allà on voliem, però uns bons 1063 son els que van a parar al fermentador.

Al cap de quasi 10 dies fem el Dry Hopping, que és posar-li llúpol adicional que li donarà a la cervesa l'aroma i gust final. En obrir el fermentador ja notem que fa molt bona olor i al prova-la destaca el potent amargor. 

Tapem i la posem a la nevera tres dies més a 6º fins que la embotellem.

Woooow...... Obrim el fermentador per traspassar la cervesa i decantar impureses i ja notem la bafarada a llúpol... increïble..... si te el mateix gust que olor, això promet i molt.

Embotellem i com sempre és el moment de veure que a atenuat i fer el calcul de l'alcohol que ha sortit.... el densímetre marca 1015... no ens podem queixar. Queda a uns 6.4º.

Al final, dels 18,5 litres que posem al fermentador, dos es quedan en forma de fangs (llevats, llúpols, maltes) decantats al fons i embotellem una cinquantena d'ampolles.

Una setmana i pico més tard... la cervesa és llesta. 

La carbonatació és molt bona (cal dir que tenim molta sort amb això), ja que sempre és molt compacte i persistent. L'aport de carbonic és continuat amb una bombolla molt fineta. La retenció és excel·lent i la corona d'escuma va deixant el got tacat a cada glop.... pot ser pel nostre gust ha quedat una miqueta més baixa de color que volien, en altres ocasions tirava a marro fosc i aquesta no arriba a aquest nivell. Segurament si diguéssim que és una IPA també ens quedariem tant tranquils.

Al obrir l'ampolla ja et ve un bon aroma que segueix sent present al posar-la a la gerra. Molt tropical i afruitat. El primer golp, notes be el llupol, no tant les maltes però també. D'entrada, sembla més dolça que al final del glop. Quant empasses apareix un amargor punyent que et queda en boca una estona. No creiem que sigui pas distorsionat. No és aspre. Deixa perfectament gaudir de la cervesa i assaborir sense interferir, amb el plaer de les maltes i llúpols.. 

Com sempre, per tancar l'entrada del blog, us deixo un video de com posem la cervesa on podeu veure color, espuma.... llàstima no percebeu olor i menys gust 😁😁



.Salud