dissabte, 29 d’agost del 2020

Remate Temporada.... la SORACHIALE

Una Cervesa d'estiu.





Tot i que la temporada ja l'haviem tancat per culpa de les altes temperatures i no tenir equip per mantenir la fermentació per sota els 23 graus que és lo que demanen les cerveses que fem, no ens varem resistir a fer un lot més per provar el nou llevat que aquest any ja s'ha venut extensivament i a preus normals. Parlem de la lleva KVEIK


La KVEIK

La Kveik és una lleva Noruega que te tot unes característiques determinades,però el millor de tot és que fermenta fins a una temperatura de 43 graus (a diferencia que les tradicionals que a partir de 23-24 graus ja no funcionen be).
Nosaltres en varem començar a sentir a parlar fa un parell d'anys, però el llevat que trobaven valia molts duros.
Aquest any han començar a vendre sobres de Kviek deshidratats a preus raonables que feien possible que aprenents com nosaltres poguessin comprar-la per experimentar.
La historia d'aquest llevar és molt interessant, si us interessa podeu llegir-ho aquí → KEVIK: La Levadura que esta Asombrando el Mundo

Les SUMMER ALE

Varem preparar una recepta per fer una Summer Ale. Una cervesa d'estiu, que no te pas un estil regulat pel BJCP (Beer Judge Certification Program), però si per altres organismes (com la Brewers Association de Estados Unidos) que defineixen quines característiques te que tenir l'estil.
La Summer Ale ès de procedència anglesa. Es caracteritza per ser cerveses lleugeres i baixes d'alcohol, de 3.7% a 5.1%, però gustoses. El color és pàl·lid ataronjat o lleugerament ambar i generalment tèrboles.
Aromàticament es noten èsters afruitats i moderadament llupolades intentant que siguin ben balancejades amb les maltes.
Al paladar son cerveses de sabors continguts on si pot trobar presents els llúpols i les maltes equilibradament i acompanyats d'una carbonatació suau i amargor moderat (tot i que nosaltres això del amargor.... mai en tenim prou )


LA RECEPTA

Aquí us deixem la recepta.
Varem posar maltes molt clares i uns grams de Melano y Cara Amber  per donar un xic de color i 200 grams de focs de civada (avena) per que ens quedes una mica tèrbola.

Per primera vegada condicionem l'aigua. Després de llegir i contrastar, com sempre, les coses que ens trobem a internet, decidim posar aigua de Bronchales, que és la de menor mineralització que trobem i li posem el necessari fins a arribar al perfil que volem....



Controlem el PH, més que res per saber si marxem molt del que ens donen les calculadores com a objectiu. De moment encara no sabrien que fer si ens marxa molt.... tot arribarà.
Per sort, en aquest cas no varem marxar molt del buscat.El PH tenia que quedar a 5.49 i ens va quedar a 5.4.


La Cervesa

La fermentació va ser ràpida, com promet aquest llevat. En tres dies ja havia fet la fermentació, tot i així varem deixar-la sis dies abans de fer el traspàs a altre fermentador i posar-li el dry hopping.

Deixem un dia i mig i la posem en fred tres més i l'embotellem. La hem deixat carbonatant a temperatura ambient (30º) durant dos setmanes i després la varem posar ja en nevera.

La graduació final va ser de 5.5% que no es noten pas gaire. De color pàl·lid com cal i força tèrbola. Podriem dir que sembla un suc de taronja per color i aparença.... 
A partir d'alquí, la veritat és que no sabria com definir la cervesa. No se si és que no havia provat mai el Sorachi Ace o que el llevat te unes característiques i èsters als que no estem habituats, però segur que és diferent a les que haviem fet abans.
L'olor és bona, critica i afruitada. L'espuma és la necessària i cal tirar-la amb el got tombat i sense airejar molt. L'aportaci de la carbonatació és veu be i fa que la bombolla que puja, petita, mantingui prou be l'escuma, blanca i compacte.
En beure-la, te força gust cítric, direm que de taronja amarga... . Tot i així entra molt be fresqueta. L'amargant d'entrada no el notes però en empassar apareix sobtadament i et queda a la boca, però... que és una cervesa sense amargant!!!!
En el video podreu veure com tirem una cervesa i com escumeja..... 



Be!!! Ens ha quedat clar, però, que fer cervesa a l'estiu és un calvari. Posar-se a una habitació a fer bullir 25 litres de most és com ser a una sauna.... ens ho pensarem la propera vegada. Aquest any amb la nevera dedicada, la birra que haviem fet ha aguantat sobradament.

Salud