diumenge, 5 de setembre de 2021

@paladepato, la segona Black IPA de l'any

ENS REPETIM???

Mira que en som.... poques cerveses que fem i a sobre repetim un estil que ja varem fer al gener. la SATANIST GIRL, però, que carai!!! És que ens agrada com surten les black IPA, així que com hem fet poques cerveses aquest any, hem prioritzat coses que ens agraden i ens queden prou be.

Cal dir que una de les coses que te fer cervesa casolana, és que no hi han dues cerveses iguals encara que vulguis. Tot és manual i qualsevol variació de la multitud de variables que te el procés, farà que la birra tingui unes característiques o altres, evidentment dins un marges mes o menys controlats que ja ens dona l'experiència.

Aquesta vegada li hem posat el nom de @paladepato que no és més que el nom de l'Aleix  (el meu germà) en les xarxes socials i que ens fa aquests videos de las cates tant divertits..
Caldrà esperar a veure que diu d'aquesta birra 😁😁

LES BLACK IPA


Que dir d'aquest estil. 
L'historia de les cerveses negres semblants a les black IPA es remunten al segle XIX, tot i que no es posen de moda i apareixen tal i com les coneixem nosaltres a partir dels 90, tot i que no es posa de moda fins el 2010, o sigui, fa dos dies.
El seu nom també és font de controverties, no oblidem que les lletres IPA volen dir INDIAN PALE ALE, i PALE ALE vol dir CERVESA PALIDA. Per tant una contradicciò al posar devant, que és Black. Per aquest motiu, la  Brewer’s Association la va classificar com a American-Style India Black Ale. Segurament molt més encertat.

La BJCP diu que la Black IPA és: "Una cervesa amb les característiques de sequedat, equilibri de llúpol i sabor d'una American IPA, solament que de color més fosc, però sense sabors fortament torrats. El gust de les maltes més fosques és suau i de suport, no és un component de sabor important. La bebibilidad és una característica clau. "

Com a nosaltres ens agraden les cerveses torrades, però amargants i llupolades, aquest és un estil ideal i que ens agrada molt. Per això no deixem de repetir-lo. Al final de l'article, trobareu altres entrades al blog de les anteriors produccions de Black IPA.

LA RECEPTA - PRODUCCIÓ


Com podreu veure, intentem clonar les receptes d'una a l'altre, tot i que com deiem abans, mai surten iguals. A vegades canviem les maltes, o per que no tenim les mateixes o deliberadament, els temps de rentat o ens equivoquem i com aquesta vegada, ens varem deixar de posar-hi sucre en el bullit. Posar-hi sucre li fa pujar un xic l'alcohol i aporta una certa sequedat a la beguda.


Les maltes aquesta vegada han estat un xic més acaramelitzades. Fem servir la Maris Other com a malta base, i posem menys maltes negres i una miqueta més d'especials com la GOLD o la BLOND. No i posem Roast Barley ni sucre.

Mantenim sempre els llúpols bàsics d'aroma i olor de sempre, el Mosaic i la Mandarina Bavaria, però per l'amargor, posem el Summit en comptes del Columbus que varem fer servir tot l'any passat.
Aquesta vegada no fem BIAB i fem un rentat tradicional (com el fem nosaltres sempre, que segur no és molt ortodox).

L'extracció de sucre és generosa. Entre el macerat i rentat ens i hem estat 100 minuts, més d'hora i mitja, i això es nota.
El llevat que i posem és el SAFALE US5. Ens funciona molt be generalment, però ultimament no sabem que ens passa que no ens atenua (menjar els sucres i transformar en alcohol) del tot be. 
Hi posem 2 sobre per que no sigui per quantitat però tampoc quedem satisfets.... atenua només un 75% en comptes de un 81 com caldria. 

Tot i així, la cervesa agafa uns 7.2% d'alcohol, que per no haver posat sucre ni atenuar tot el que calia, ja és prou correcte per aquesta cervesa.

 LA CATA 

La cervesa en primeres cates li varem trobar molt de diacetil, que es podia confondre per llúpol amb el gust de les maltes, però no ens va acabar de fer el pes. Amb els dies, el diacetil a desaparegut agafant el gust que tant ens agrada.
És possible que sigui una de les que menys gust a maltes negres tingui. Els torrefactes quedant molt atenuats pero segueix tenint força gusta a maltes que la fan un pel massa dolça. Suposem que no haver posat sucre, i les maltes especials li han donat aquest toc.

Tot i així, és amarga i els llúpols es deixen notar. Acaba sent prou fresca i bebible a glops llargs.
La carbonatació és excel·lent i fa una molt bona corona d'escuma de color cafetos canyella. Es mate força estona i deixa al got els glops que has anat fent.


Com sempre una cervesa que no decepciona. Un estil entre la IPA i les torrades que ens encanta. Negra, afruitada, amargant, amb el gust de les maltes torrefactes i dolces donant voltes pel paladar sense destarotar tot el demés.... que més us puc dir.  





dijous, 2 de setembre de 2021

JUNA, la IMPERIAL STOUT del 2021

 JUNA. Un nom únic per una cervesa particular.

Cada any per poca cervesa que fem, no pot faltar la Imperial Stout. Un tipus de cervesa, negra com el carbó que ens fa delir. 

De la de l'any passat, que varem fer el gener, LA NEGRA TOMASA, ja no en queda quasi res, i en fer un any de guarda estaven de rechupete.

Aquest any amb tot plegat, canvi de pis i operació, la cervesa la hem fet molt tard. I coincidint quasi amb el naixement de la nostra neta, que portarà (hores d'ara, porta) el nom de JUNA. Que millor dons que posar-li aquest nom a la cervesa, que d'altre costat, és la que més il·lusió ens fa sempre de fer. Quant la nostra neta faci un any, serà el moment de la cervesa..... esperem!!

Les IMPERIAL STOUT

Les cerveses Imperial Stout  o Russian Imperial Stout, son cerveses obscures, amb molt de cos, amb forts gustos a maltes torrades (cafè, cacau, regalèssia, xocolata..) i altres coses que i lliguen, fumats, picants, pastissos.... molt més llupolada i generalment altes en graduació d'alcohol. 

Diu la llegenda que el Zar de Russia, Pere el Gran, anava a Anglaterra i li agradaven molt les 

Diferencia entre maltes torrades i normals
Porter, altre estil de cervesa negra, però de molta menys intensitat en tots els aspectes. Va voler-se fer portar Porter fins a Russia, però arribava feta malbé pel viatge i les temperatures.

Ràpidament els mestres cervesers anglesos van crear una cervesa a partir de les Porters, molt més llupolades i alcohòliques per que poguessin suportar el viatge. 

Una llegenda semblant a la de las IPA.

LA RECEPTA

La recepta de la nostra Imperial Stout, varia poc en la base, però molt en l'hora de posar afegits, ja que cada vegada intentem que tingui alguna cosa diferent que els hi doni personalitat.

Al ser una cervesa forta i amb molt de cos, si adiu el posar-li certs aditius per modificar varis aspectes, tal i com hem fet nosaltres.


Cal dir que sempre ens agraden les cerveses que tirin més a cafè que a regalèssia o xocolata. Les trobem un xic més amargants i aspres, tot i que sempre busquem la serositat en boca d'una beguda densa i que ompli la boca.

Aquesta vegada amb ajudants de sobres
Per aconseguir una miqueta aquesta densitat i serositat, li hem posat aquesta vegada Lactosa. Si és cer que ho podem aconseguir d'altres maneres com apujant la densitat inicial o bullint força més estona, provem d'aquesta manera. Al menys així no mermen els litres de producció.

Altra cosa que provem per primera vegada. Posar estelles de roure torrat per donar un cert gust a la cervesa de fusta. Una miqueta com si hages estat fermentada en barril de fusta.


Per aconseguir axó d'entrada varem agafar (no us penseu, amb 40g x 25 litres nhi ha prou) les estelles i les varem macerar amb 250ml de ROM PUJOL. Quinze dies les i varem tenir i les varem posar al fermentador en fer secundari 15 dies després de posar a fermentar.

10 dies després de tenir-les dins del fermentador embotellem, i en el bidó de la cervesa i posem els 200ml de ROM PUJOL que ens han sobrat del macerat, així com un macerat que també hem tingut uns dies de vodka (200ml) amb extracte de vainilla natural.

Les maltes negres, fan el seu fet.

Amb tot plegat, embotellem provocant una segona fermentació en botella (com amb totes les cerveses casolanes que fem) posant sucre moreno.

La cervesa surt negra, negra, com cal. Una vegada embotellada, només cal esperar una temporada, com més millor. Per nosaltres un any és el que creiem millor. El temps fa que tot plegat lligui i els gustos adicional atenuen i els de les maltes pugin molt, configurant el gust que tant ens agrada.

LA CATA

Com acabem de dir. la cata bona sempre és com més enllà millor, tot i així, al moment d'escriure aquesta entrada, ja porta tres mesos embotellada.

Col calia pensar, no ens hem pogut estar de provar-la.

La cervesa sembla ben carbonatada. Ja fa una bona corona d'escuma persistent amb bona aportació de carbonic sense ser excessiu, i això fa que la notem molt més cremosa que les que haviem fet fins ara.

Tot i que creiem que pujaran molt més els gustos a torrefacte de la cervesa, el gust a fusta es deixa notar prou... tot i que esperem que vagi baixant fins a quedar un record prou evident però que no entorpeixi en boca, ja que ara li trobem força. 

La vainilla a les tres setmanes (1a cata) que la varem embotellar era evident, tot i que s'ha anat perdent i ara ens costa de trobar.

En uns mesos, al voltant de nadal, segurament començarà a estar al punt, arribant al màxim pel primer aniversari de la nostra neta, la Juna.