dilluns, 26 d’octubre del 2020

CATA VIRTUAL DE INTRODUCCIÓN A LA CULTURA CERVECERA de 2D2DSPUMA


Varem rebre per faceboock una proposta de cata virtual que ens va fer gràcia.

La gent de 2d2dspuma feia una de les seves cates, aquesta vegada virtual per els temes de la pandemia.

La veritat és que com moltes d’aquestes cates i petits trainings la teòrica la tenim més que apresa (per força) desprès de les cerveses que portem fetes i la quantitat de literatura que hem llegit. Tot i així, sempre aprenem alguna cosa, i si més no, sempre és agradable passar un parell d’hores comentant i bevent això que tant ens agrada que és la bona cervesa artesanal.


Aixì que juntament amb en Miguel ens i apuntem i de la ma de la mestre de cerimònies, Suana Giner i 7 persones més que a saber d’on eren, varem fer la cata.

Van ser dues hores de beure cervesa, paladejar, olorar i comentar 6 diferents cerveses a més de explicar qui és el proses d’elaboració i els productes que porten les cerveses.


COMENCEM LA CATA

I ho fem per una Blond.

► La Brugse Zot, una cervesa belga de 6º i 23 IBUS.

La cervesa és rossa daurada, carbonatada i espumosa. Fluixa quasi com una lager, però amb els llupols més marcats. Molt facil de beure. 


► La següent és una Brown Ale Alemana, la Braufactum The Brale, 5º i 30 IBUs de Radeberger

Aquesta, a diferencia de l’altre és molt torrada. La nostre no ens fa molta espuma i la trobem amb forces gustos a malta i gust a mel, tot i que li trobem un gust citric de fons dels llúpols.  Deixa un pel de amargant en boca però desapareix ràpidament. El color torrat, fosca, és molt clara i poc tèrbola, ja que aquesta cervesa la filtren.

► La tercera és la millor de llarg..... ja no per l’estil, que segur és el més comercial i conegut de les artesanals, si no per que la trobem la més equilibrada i rodona,

Parlem de la Hoptimista de Edge, una American IPA de 6.6º i 78 IBUS

Aromàtica i llupolada però sense deixar els gustos de malta amagats. Una IPA com a nosaltres ens agraden!!!!


► La següent és un petardo. La Oude Geuze Boon a l’Ancienne de 7º 22 IBUS i feta per Brouwerij Boon.

Com el seu nom ja indica és una Geuze. Una combinació de cerveses Lambic joves i velles que es fan molt difícil al nostre paladar. La trobem àcida a més no pòquer, astringent, sulfúrica.... Molt més assemblant a una sidra que a una cervesa..... Be!!! Que segur la posem a la bateria del cotxe i la regenerem a l’instant.Pensava que començava a tolerar aquests tipus de cervesa... però aquesta m’ha fet donar un pas enrere...... 


► La Carlow OHARAS IRISH STOUT de 4.3º 40 IBUS ens ha tret el mal gust de boca. Una Stout Irlandesa, fluixeta i suau amb molt de gust a cafè. Li trobem a faltar cremositat, i molt lleugera que fa que sigui de molt fàcil de beure.

► Acabem amb una bomba. Cuore   de ART Cervesers. Una Winter Ale de 8.3º i 53 Ibus de més d’un any d’envelliment en la botella. Una cervesa que en obrir-la i olorar-la ja veiem que no serà pas fàcil. 


Caldria provar-la acabada d’embotellar, però aquesta te un fort color torrat ambarat i una bona espuma. Sobrecarbonatada pel meu gust (segurament per l’efecte de la guarda en botella) així te la poses en la boca veiem el que notàvem al nas. La trobo altament especiada... em costa trobar el que fins que apunten que pot ser nou moscada i llaurer.... justa la fusta. 

La cervesa es deixa beure. Una d’aquelles birres que tens que anar de glop en glop. Poc a poc. 

Curiosa, dolça, alicorada, complexe.... difícil d’entendre. Tot i així, sempre millor això... que una Geuze.... jajajajaja



Fins aquí les birres. La cata segueix una mica més tot petant la xerrada.

La veritat és que ens ho hem passat be. En aquestes èpoques on els bars son tancats, i les trobades amb amics difícils, aquests esdeveniment i cates son un alleugeriment per l’esperit.




diumenge, 25 d’octubre del 2020

VIDEOCATAS DE L'ALEIX DE LES BURRUBEER

 Fa un temps que el meu germà fa una cata de les Burrubeer i les graba en video i després les penja a Faceboock.

Totes elles son molt bones.... sense desperdici. Un bon resum del resultat de les nostres cerveses.

Us deixem les últimes que ha fet i recomanem la seva visualització..... 




dilluns, 12 d’octubre del 2020

La RetrotrIPA. Una American IPA amb llevats KVEIC

La RetrotrIPA

Ja la tenim feta i provada

Aquesta si que segur és última de la temporada 19-20, i que per mandra quasi empalmem amb les noves que començarem a finals de més així ens baixin un xic més les temperatures, o al menys tinguem la certesa de que no pujaran ja per sobre de 23 graus.

Després de fer la SorachiALE vàrem decidir ja deixar-ho, però com ens sobrava un sobret de llevat KVEIK (que fermenta a molt alta temperatura), al final i quasi fora de temps ens decidim a fer-la.

Dic fora de temps per que fer aquesta cervesa al setembre ja no tens els 36ºC òptims que demana el llevat, per lo que encara que sembli “estrany” mentre al carrer teníem 25 o 26 graus, el fermentador de cervesa el manteníem a al laboratori a 32ºC amb estufes.

La SorachiALE també era feta, evidentment, amb KVEIK, però com que tant les maltes (la Pilsner) com els llúpols (Sorachi Ace) com el propi llevat (el Kveik) no les havíem fet servir mai, no teníem clar a que venien els gustos del resultat.

La Recepta

Aquesta vegada hem fet un Clon de la nostre cervesa RETRORUNING. Hem variat una miqueta les maltes (de Pale Ale a Maris Other) però no tindria que marxar pas molt del original. Evidentment el procés és totalment artesana i moltes coses poden sortir diferents (temperatures de macerat, temps, equip diferent) però segur que el resultat te que ser reconegut.


Ens aquesta cervesa em buscat que les maltes tinguin un pes més important que la sorachiAle, ja que en aquella pràcticament no es notaven i va quedar molt seca.

Elaboració

En quant a mecànica, l'elaboració va ser sense incidències. Va venir com sempre en Miguel i el Oli, que tot just s'ha comprat una olla com la nostre i volia veure com feiem nosaltres la birra. 

Tot va anar força be, tret que no ens acaben quadrant els números de la recepta que hem fet. El rendiment ens surt molt baix per lo que  nosaltres hem previst, però tampoc ens quadren en la pèrdua de líquid en el bullit i la densitat que tindriem que tenir, però això només son matemàtiques.... al final els números que surten son els que us posem a la recepta que us donem.

Una vegada al fermentador, la tenim sis dies a 32ºC. Quina contradicció.... com hem estat masses dies pensant si feiem o no aquesta cervesa, les temperatures han baixat i tenim que posar l'estufa per mantenir calenta l'habitació. Temperatura on el llevat és sent comfortable per treballar. Li fem dryhoping i la posem directament a la nevera entre 4 i 6ºC durant cinc dies més 

Embotellat i cata

Embotellem després de l'etapa de fred. Com sempre, fem un traspàs de la cervesa per deixar enrere tot els sòlids que han anat decantant durant els dies i sobre tot durant l'etapa en nevera.

El color i l'olor prometen. El gust, tot i no ser carbonatada, apunta maneres. Tant que ens en bevem un bon got. 

Acabem fen 47 botelles de 33cc i probem per primera vegada a fer 3 de 50cc. 

Una setmana després d'embotellar i tenir-la fent la segona carbonatació  a temperatura ambient, la deixem tres dies en nevera i la tastem.

La cervesa és molt fàcil de beure, força equilibrada i carbonatada. Els gustos de maltes i llúpols lliguen molt be. Trobant un toc cítric igual que en l'aroma. Deixa un bon amargant en boca. Una IPA com a nosaltres ens agraden.... més a l'anglesa. Amargant i on els llúpols donen matisos més que marcar clarament el gust de la cervesa.. 

Realment quedem molt satisfet de com ha quedat!!!

Salud