@paladepato, la segona Black IPA de l'any

ENS REPETIM???

Mira que en som.... poques cerveses que fem i a sobre repetim un estil que ja varem fer al gener. la SATANIST GIRL, però, que carai!!! És que ens agrada com surten les black IPA, així que com hem fet poques cerveses aquest any, hem prioritzat coses que ens agraden i ens queden prou be.

Cal dir que una de les coses que te fer cervesa casolana, és que no hi han dues cerveses iguals encara que vulguis. Tot és manual i qualsevol variació de la multitud de variables que te el procés, farà que la birra tingui unes característiques o altres, evidentment dins un marges mes o menys controlats que ja ens dona l'experiència.

Aquesta vegada li hem posat el nom de @paladepato que no és més que el nom de l'Aleix  (el meu germà) en les xarxes socials i que ens fa aquests videos de las cates tant divertits..

Caldrà esperar a veure que diu d'aquesta birra 😁😁

LES BLACK IPA

Que dir d'aquest estil. 

L'historia de les cerveses negres semblants a les black IPA es remunten al segle XIX, tot i que no es posen de moda i apareixen tal i com les coneixem nosaltres a partir dels 90, tot i que no es posa de moda fins el 2010, o sigui, fa dos dies.

El seu nom també és font de controverties, no oblidem que les lletres IPA volen dir INDIAN PALE ALE, i PALE ALE vol dir CERVESA PALIDA. Per tant una contradicciò al posar devant, que és Black. Per aquest motiu, la  Brewer’s Association la va classificar com a American-Style India Black Ale. Segurament molt més encertat.

La BJCP diu que la Black IPA és: "Una cervesa amb les característiques de sequedat, equilibri de llúpol i sabor d'una American IPA, solament que de color més fosc, però sense sabors fortament torrats. El gust de les maltes més fosques és suau i de suport, no és un component de sabor important. La bebibilidad és una característica clau. "

Com a nosaltres ens agraden les cerveses torrades, però amargants i llupolades, aquest és un estil ideal i que ens agrada molt. Per això no deixem de repetir-lo. Al final de l'article, trobareu altres entrades al blog de les anteriors produccions de Black IPA.

LA RECEPTA - PRODUCCIÓ

Com podreu veure, intentem clonar les receptes d'una a l'altre, tot i que com deiem abans, mai surten iguals. A vegades canviem les maltes, o per que no tenim les mateixes o deliberadament, els temps de rentat o ens equivoquem i com aquesta vegada, ens varem deixar de posar-hi sucre en el bullit. Posar-hi sucre li fa pujar un xic l'alcohol i aporta una certa sequedat a la beguda.

Les maltes aquesta vegada han estat un xic més acaramelitzades. Fem servir la Maris Other com a malta base, i posem menys maltes negres i una miqueta més d'especials com la GOLD o la BLOND. No i posem Roast Barley ni sucre.

Mantenim sempre els llúpols bàsics d'aroma i olor de sempre, el Mosaic i la Mandarina Bavaria, però per l'amargor, posem el Summit en comptes del Columbus que varem fer servir tot l'any passat.

Aquesta vegada no fem BIAB i fem un rentat tradicional (com el fem nosaltres sempre, que segur no és molt ortodox).

L'extracció de sucre és generosa. Entre el macerat i rentat ens i hem estat 100 minuts, més d'hora i mitja, i això es nota.

El llevat que i posem és el SAFALE US5. Ens funciona molt be generalment, però ultimament no sabem que ens passa que no ens atenua (menjar els sucres i transformar en alcohol) del tot be. 

Hi posem 2 sobre per que no sigui per quantitat però tampoc quedem satisfets.... atenua només un 75% en comptes de un 81 com caldria. 

Tot i així, la cervesa agafa uns 7.2% d'alcohol, que per no haver posat sucre ni atenuar tot el que calia, ja és prou correcte per aquesta cervesa.

 LA CATA 

La cervesa en primeres cates li varem trobar molt de diacetil, que es podia confondre per llúpol amb el gust de les maltes, però no ens va acabar de fer el pes. Amb els dies, el diacetil a desaparegut agafant el gust que tant ens agrada.

És possible que sigui una de les que menys gust a maltes negres tingui. Els torrefactes quedant molt atenuats pero segueix tenint força gusta a maltes que la fan un pel massa dolça. Suposem que no haver posat sucre, i les maltes especials li han donat aquest toc.

Tot i així, és amarga i els llúpols es deixen notar. Acaba sent prou fresca i bebible a glops llargs.

La carbonatació és excel·lent i fa una molt bona corona d'escuma de color cafetos canyella. Es mate força estona i deixa al got els glops que has anat fent.

Com sempre una cervesa que no decepciona. Un estil entre la IPA i les torrades que ens encanta. Negra, afruitada, amargant, amb el gust de les maltes torrefactes i dolces donant voltes pel paladar sense destarotar tot el demés.... que més us puc dir.