diumenge, 5 de setembre de 2021

@paladepato, la segona Black IPA de l'any

ENS REPETIM???

Mira que en som.... poques cerveses que fem i a sobre repetim un estil que ja varem fer al gener. la SATANIST GIRL, però, que carai!!! És que ens agrada com surten les black IPA, així que com hem fet poques cerveses aquest any, hem prioritzat coses que ens agraden i ens queden prou be.

Cal dir que una de les coses que te fer cervesa casolana, és que no hi han dues cerveses iguals encara que vulguis. Tot és manual i qualsevol variació de la multitud de variables que te el procés, farà que la birra tingui unes característiques o altres, evidentment dins un marges mes o menys controlats que ja ens dona l'experiència.

Aquesta vegada li hem posat el nom de @paladepato que no és més que el nom de l'Aleix  (el meu germà) en les xarxes socials i que ens fa aquests videos de las cates tant divertits..
Caldrà esperar a veure que diu d'aquesta birra 😁😁

LES BLACK IPA


Que dir d'aquest estil. 
L'historia de les cerveses negres semblants a les black IPA es remunten al segle XIX, tot i que no es posen de moda i apareixen tal i com les coneixem nosaltres a partir dels 90, tot i que no es posa de moda fins el 2010, o sigui, fa dos dies.
El seu nom també és font de controverties, no oblidem que les lletres IPA volen dir INDIAN PALE ALE, i PALE ALE vol dir CERVESA PALIDA. Per tant una contradicciò al posar devant, que és Black. Per aquest motiu, la  Brewer’s Association la va classificar com a American-Style India Black Ale. Segurament molt més encertat.

La BJCP diu que la Black IPA és: "Una cervesa amb les característiques de sequedat, equilibri de llúpol i sabor d'una American IPA, solament que de color més fosc, però sense sabors fortament torrats. El gust de les maltes més fosques és suau i de suport, no és un component de sabor important. La bebibilidad és una característica clau. "

Com a nosaltres ens agraden les cerveses torrades, però amargants i llupolades, aquest és un estil ideal i que ens agrada molt. Per això no deixem de repetir-lo. Al final de l'article, trobareu altres entrades al blog de les anteriors produccions de Black IPA.

LA RECEPTA - PRODUCCIÓ


Com podreu veure, intentem clonar les receptes d'una a l'altre, tot i que com deiem abans, mai surten iguals. A vegades canviem les maltes, o per que no tenim les mateixes o deliberadament, els temps de rentat o ens equivoquem i com aquesta vegada, ens varem deixar de posar-hi sucre en el bullit. Posar-hi sucre li fa pujar un xic l'alcohol i aporta una certa sequedat a la beguda.


Les maltes aquesta vegada han estat un xic més acaramelitzades. Fem servir la Maris Other com a malta base, i posem menys maltes negres i una miqueta més d'especials com la GOLD o la BLOND. No i posem Roast Barley ni sucre.

Mantenim sempre els llúpols bàsics d'aroma i olor de sempre, el Mosaic i la Mandarina Bavaria, però per l'amargor, posem el Summit en comptes del Columbus que varem fer servir tot l'any passat.
Aquesta vegada no fem BIAB i fem un rentat tradicional (com el fem nosaltres sempre, que segur no és molt ortodox).

L'extracció de sucre és generosa. Entre el macerat i rentat ens i hem estat 100 minuts, més d'hora i mitja, i això es nota.
El llevat que i posem és el SAFALE US5. Ens funciona molt be generalment, però ultimament no sabem que ens passa que no ens atenua (menjar els sucres i transformar en alcohol) del tot be. 
Hi posem 2 sobre per que no sigui per quantitat però tampoc quedem satisfets.... atenua només un 75% en comptes de un 81 com caldria. 

Tot i així, la cervesa agafa uns 7.2% d'alcohol, que per no haver posat sucre ni atenuar tot el que calia, ja és prou correcte per aquesta cervesa.

 LA CATA 

La cervesa en primeres cates li varem trobar molt de diacetil, que es podia confondre per llúpol amb el gust de les maltes, però no ens va acabar de fer el pes. Amb els dies, el diacetil a desaparegut agafant el gust que tant ens agrada.
És possible que sigui una de les que menys gust a maltes negres tingui. Els torrefactes quedant molt atenuats pero segueix tenint força gusta a maltes que la fan un pel massa dolça. Suposem que no haver posat sucre, i les maltes especials li han donat aquest toc.

Tot i així, és amarga i els llúpols es deixen notar. Acaba sent prou fresca i bebible a glops llargs.
La carbonatació és excel·lent i fa una molt bona corona d'escuma de color cafetos canyella. Es mate força estona i deixa al got els glops que has anat fent.


Com sempre una cervesa que no decepciona. Un estil entre la IPA i les torrades que ens encanta. Negra, afruitada, amargant, amb el gust de les maltes torrefactes i dolces donant voltes pel paladar sense destarotar tot el demés.... que més us puc dir.  





dijous, 2 de setembre de 2021

JUNA, la IMPERIAL STOUT del 2021

 JUNA. Un nom únic per una cervesa particular.

Cada any per poca cervesa que fem, no pot faltar la Imperial Stout. Un tipus de cervesa, negra com el carbó que ens fa delir. 

De la de l'any passat, que varem fer el gener, LA NEGRA TOMASA, ja no en queda quasi res, i en fer un any de guarda estaven de rechupete.

Aquest any amb tot plegat, canvi de pis i operació, la cervesa la hem fet molt tard. I coincidint quasi amb el naixement de la nostra neta, que portarà (hores d'ara, porta) el nom de JUNA. Que millor dons que posar-li aquest nom a la cervesa, que d'altre costat, és la que més il·lusió ens fa sempre de fer. Quant la nostra neta faci un any, serà el moment de la cervesa..... esperem!!

Les IMPERIAL STOUT

Les cerveses Imperial Stout  o Russian Imperial Stout, son cerveses obscures, amb molt de cos, amb forts gustos a maltes torrades (cafè, cacau, regalèssia, xocolata..) i altres coses que i lliguen, fumats, picants, pastissos.... molt més llupolada i generalment altes en graduació d'alcohol. 

Diu la llegenda que el Zar de Russia, Pere el Gran, anava a Anglaterra i li agradaven molt les 

Diferencia entre maltes torrades i normals
Porter, altre estil de cervesa negra, però de molta menys intensitat en tots els aspectes. Va voler-se fer portar Porter fins a Russia, però arribava feta malbé pel viatge i les temperatures.

Ràpidament els mestres cervesers anglesos van crear una cervesa a partir de les Porters, molt més llupolades i alcohòliques per que poguessin suportar el viatge. 

Una llegenda semblant a la de las IPA.

LA RECEPTA

La recepta de la nostra Imperial Stout, varia poc en la base, però molt en l'hora de posar afegits, ja que cada vegada intentem que tingui alguna cosa diferent que els hi doni personalitat.

Al ser una cervesa forta i amb molt de cos, si adiu el posar-li certs aditius per modificar varis aspectes, tal i com hem fet nosaltres.


Cal dir que sempre ens agraden les cerveses que tirin més a cafè que a regalèssia o xocolata. Les trobem un xic més amargants i aspres, tot i que sempre busquem la serositat en boca d'una beguda densa i que ompli la boca.

Aquesta vegada amb ajudants de sobres
Per aconseguir una miqueta aquesta densitat i serositat, li hem posat aquesta vegada Lactosa. Si és cer que ho podem aconseguir d'altres maneres com apujant la densitat inicial o bullint força més estona, provem d'aquesta manera. Al menys així no mermen els litres de producció.

Altra cosa que provem per primera vegada. Posar estelles de roure torrat per donar un cert gust a la cervesa de fusta. Una miqueta com si hages estat fermentada en barril de fusta.


Per aconseguir axó d'entrada varem agafar (no us penseu, amb 40g x 25 litres nhi ha prou) les estelles i les varem macerar amb 250ml de ROM PUJOL. Quinze dies les i varem tenir i les varem posar al fermentador en fer secundari 15 dies després de posar a fermentar.

10 dies després de tenir-les dins del fermentador embotellem, i en el bidó de la cervesa i posem els 200ml de ROM PUJOL que ens han sobrat del macerat, així com un macerat que també hem tingut uns dies de vodka (200ml) amb extracte de vainilla natural.

Les maltes negres, fan el seu fet.

Amb tot plegat, embotellem provocant una segona fermentació en botella (com amb totes les cerveses casolanes que fem) posant sucre moreno.

La cervesa surt negra, negra, com cal. Una vegada embotellada, només cal esperar una temporada, com més millor. Per nosaltres un any és el que creiem millor. El temps fa que tot plegat lligui i els gustos adicional atenuen i els de les maltes pugin molt, configurant el gust que tant ens agrada.

LA CATA

Com acabem de dir. la cata bona sempre és com més enllà millor, tot i així, al moment d'escriure aquesta entrada, ja porta tres mesos embotellada.

Col calia pensar, no ens hem pogut estar de provar-la.

La cervesa sembla ben carbonatada. Ja fa una bona corona d'escuma persistent amb bona aportació de carbonic sense ser excessiu, i això fa que la notem molt més cremosa que les que haviem fet fins ara.

Tot i que creiem que pujaran molt més els gustos a torrefacte de la cervesa, el gust a fusta es deixa notar prou... tot i que esperem que vagi baixant fins a quedar un record prou evident però que no entorpeixi en boca, ja que ara li trobem força. 

La vainilla a les tres setmanes (1a cata) que la varem embotellar era evident, tot i que s'ha anat perdent i ara ens costa de trobar.

En uns mesos, al voltant de nadal, segurament començarà a estar al punt, arribant al màxim pel primer aniversari de la nostra neta, la Juna.







dimecres, 25 d’agost de 2021

AURORA AUSTRALIS, Belgian Dubble

 AURORA AUSTRALIS, 

Una Juguesca amb una Belgian Dubble com a resusltat.

Fer cervesa és molt divertit, però més si pots compartir els resultats amb amics, i més encara si la finalitat és una juguesca.

A Papiol, tinc com a veí una de les personalitats més importants en el mont de la cervesa. A no més de cent metres viu el Marc, uns dels poquissims (no més d'una dotzena) jutges cervesers reconeguts a nivell europeu, és un Jutge National de la BJCP.

Fa força temps que ens coneixem, i no pas arrel de la cervesa, quines coses, però això i que ara som veïns, fa que tinguem força contacte, i un dia va, i em diu que pensa fer una cervesa (ell no en fa habitualment).

Ja ens veus amb les orelles de burru demanant-li la recepta per poder-la clonar. Simplement, una mena d'estímul per veure quines diferencies els i trobem tot seguint la mateixa recepta, que no segurament els mateixos passos de manufacturat... temps, temperatures, guardes.... etc.

Així és com neix l'AURORA AUSTRALIS.

El nom no és més que la contraposició del nom de la seva. l'Aurora Borealis.

Les Dubbel

D'entrada és un estil que no hem ft mai. No sortim de les IPAs i les Stouts, que és el que ens agrada fer, per lo que fer aquesta recepta és un repte nou.

Les Belgian Dubbel daten del segle XIX i tenen un origen a l'Abadia Trapenca de Westmalleel 1856 

Axó vol dir que és un producte fet pels monjos trapistes, una cervesa que anomenem tradicionalment d'abadia.

Son cerveses de color ambre fosc a coure, i un pel vermelloses. Acostumen a tenir  sobre els 7º, predominant els gustos a maltes no torrades i amb bona espuma.

Tot i que va ser creada inicialment en monestirs Francesos, després es va introduir a Belgica.


LA RECEPTA

Com a tal, la recepta ja hem dit que porta maltes Belgues, una Pilsner 2row belga com a malta base, la Cara Amber de weyerman i la Cara Gold que donen color ambarí i cúpric a la cervesa a la vegada que gustos dolces a toffe, pa, caramel.... i la malta de blat.

Les cerveses Belgues generalment se'ls posa un suplement de sucre per pujar els graus una miqueta, nosaltres i posem sucre moreno integral de palma, molt aromàtic i gustos.

Tot plegat i posem  el Tettnang, un llúpol noble que pràcticament dona amargor i un xic de gustos especiats.


Busquem un perfil equilibrat d'aigua ja que no volem potenciar els llúpols i les maltes ja faran prou be la seva feina donant gustos.

LA PRODUCCIÓ

Cal dir que aquesta cervesa la fem a primers d'abril. Jo no porto ni dos mesos operat de l'esquena, per tant, només dirigeixo i el Miguel fa la feina bruta, carrega pesos i remena que remena el gra.

En quant a la fabricació com a tal, destacar poques coses.

Fem un escalat de temperatura de 55 -57 graus. Un pel alt i curt ja que segurament tindrien que haver-ho fet una miqueta més baix. Aquest escalat es fa normalment a les cerveses de blat, per guanyar els fenols típics

 d'aquesta cervesa. No molt, ja que no és una weiser, però si que ens feia gràcia que pugessin un xic els  fenols tipis d'aquestes cerveses.

El rendiment del macerat és molt bo, ja que obtenim el 64%(diguéssim que si extraguéssim tots els sucres possibles de les maltes, seria el 100%. Com el nostra procés es casolà i dificil de controlar en molts aspectes, calculem sempre el 60%), això es tradueix generalment en que la cervesa te una miqueta més de graduació, i més si com aquesta vegada els dos sobre de llevat fan el seu comes a la perfecció, que d'atenuar el 75% ho fa el 77%. Això vol dir que dels 6.8º que teniem previstos, ens surtin uns 7.7º.

CATA

Aquest tipus de cervesa, com a bona cervesa que espera el seu exit pel gust que li conferirant les maltes i no pas els llúpols, son cerveses que milloren notablement amb el temps. Per aquest motiu, és diferent a cada cata de la cervesa.

Actualment la cervesa ha guanyat moltíssim que no pas un mes despres de ser feta. En aquell moment tenia un pel àcid que emprenyava una miqueta, tot i que lligaba prou be. Diguessim que per mi li varen sortir una miqueta massa el gust al blat.

La cervesa a millorat i molt. Les maltes ara deixen un gust a caramel, pa, i encara te un punt especiat, tot i que no empalagan pas. La cervesa és molt passable, podrien dir que seca per lo que arriba a portar.

Tor i que la carbonatació la trobo prou correcta , l'escuma és el seu punt debil. Fa força espuma si la poses descuidadament, pero desapareix als poc minuts, i la cervesa queda desemparada de la seva corona blanca.

A mi tant em fa, ja que soc de trago llarg i no li donc tempos a desapareixer, peró si la tens sobre la taula una estona...... 

Pel color, fosc com cal. Ambar fosc amb reflexes vermellosos. 

En definitiva una bona birra que l'esguerra pel meu gust la poca força de l'escuma.





diumenge, 25 d’abril de 2021

Kalypso Ac Īđtëk, una magnífica Red IPA

Ja tenim més que apunt la nova Red Ipa.

Aquesta vegada, creiem que ha sortit de rechupete. Podríem dir que personalment la trobo la millor de les que hem fet, treient les black IPA de la temporada pasada..

Aquesta vegada l'etiqueta no es de la Cindy, si no que ES la Cindy 😊😊😊😊


La recepta buscava com sempre el color ataronjat fosc característic de les RED, producte de les maltes, que ademés li donessin un punt de dolçor.

Ens decidim a ser "valents". Sempre ens sembla poc amargants, així que pugem els IBUS, conscients que la dolçor de les maltes sempre atenua l'amargant.... pugem els Alfa Àcids fins a la burrada dels 110.  

A la vegada li busquem la potencia dels llúpols i ho carreguem be amb llúpols florals, cítrics i tropicals que tant son de moda.

Altre cosa que volem, és donar-li una miqueta més de cos, per lo que li afegim els flocs de blat i per primera vegada li posem Lactosa.


La lactosa és un sucre extret de la llet, que al contrari que els altres sucres, aquest no és fermentable, dit d'altra manera, el llevat no el podra transformar en alcohol, el que fa que quedi en la cervesa. Això es fa molt amb les Imperial Stout per que a vegades semblin denses com un xerop. Actualment es posa a molts estils.... nosaltres només n'hi hem posat 75 grams. No crec que si pugui notar pas gaire cosa.

Aquesta vegada varem triar també fer BIAB (posar tota la aigua de cop al macerat i no fer rentat), mes que res per que hi ha menys feina i no cal escalfar aigua a part..... 

Cert és que estalvies feina, però em penso que perdem força rendiment i no extraiem tants sucres com cal. 

Cal dir que com sempre, i ara més que mai, fem la producció amb en Miguel, ja que jo estic de baixa i no puc aixecar pesos. El cubell  amb les maltes pesa uns 15 - 20 quilos i la meva esquena no m'ho permet.


Evidentment si ja anem baixos de densitat abans de bullir, al acabar tampoc estem allà on voliem, però uns bons 1063 son els que van a parar al fermentador.

Al cap de quasi 10 dies fem el Dry Hopping, que és posar-li llúpol adicional que li donarà a la cervesa l'aroma i gust final. En obrir el fermentador ja notem que fa molt bona olor i al prova-la destaca el potent amargor. 

Tapem i la posem a la nevera tres dies més a 6º fins que la embotellem.

Woooow...... Obrim el fermentador per traspassar la cervesa i decantar impureses i ja notem la bafarada a llúpol... increïble..... si te el mateix gust que olor, això promet i molt.

Embotellem i com sempre és el moment de veure que a atenuat i fer el calcul de l'alcohol que ha sortit.... el densímetre marca 1015... no ens podem queixar. Queda a uns 6.4º.

Al final, dels 18,5 litres que posem al fermentador, dos es quedan en forma de fangs (llevats, llúpols, maltes) decantats al fons i embotellem una cinquantena d'ampolles.

Una setmana i pico més tard... la cervesa és llesta. 

La carbonatació és molt bona (cal dir que tenim molta sort amb això), ja que sempre és molt compacte i persistent. L'aport de carbonic és continuat amb una bombolla molt fineta. La retenció és excel·lent i la corona d'escuma va deixant el got tacat a cada glop.... pot ser pel nostre gust ha quedat una miqueta més baixa de color que volien, en altres ocasions tirava a marro fosc i aquesta no arriba a aquest nivell. Segurament si diguéssim que és una IPA també ens quedariem tant tranquils.

Al obrir l'ampolla ja et ve un bon aroma que segueix sent present al posar-la a la gerra. Molt tropical i afruitat. El primer golp, notes be el llupol, no tant les maltes però també. D'entrada, sembla més dolça que al final del glop. Quant empasses apareix un amargor punyent que et queda en boca una estona. No creiem que sigui pas distorsionat. No és aspre. Deixa perfectament gaudir de la cervesa i assaborir sense interferir, amb el plaer de les maltes i llúpols.. 

Com sempre, per tancar l'entrada del blog, us deixo un video de com posem la cervesa on podeu veure color, espuma.... llàstima no percebeu olor i menys gust 😁😁



.Salud

dimarts, 2 de març de 2021

SATANIST GIRL, la Black IPA d'aquest any.

MOLTS DIES SENSE FER CERVESA!!!

 Os3 quin any més estrany. Pot semblar que hem deixat de fer cervesa, però us assegurem que no ha estat per ganes.

El fet que ens mudéssim d’habitatge va fer que tinguéssim el pis vell inhabilitat per fer birra.... primer pel tema de que volíem vendre'l, i tenir un   bany convertit en fabrica de birra no era del tot correcte, desprès preparar la mudança.... preparar caixes.... i a mig desembre varem aconseguir anar a viure a Papiol.

Una vegada establers, varem fer aquesta cervesa que avui us presentem... just passades les festes de Nadal, el dia 5 de gener.

No va ser fins a finals de gener que no varem provar les cerveses.... però llavors, la cosa es va tornar a complicar i el 15 de febrer em van intervenir per una maleïda hernia discal i fins avui no he pogut seure (i ho dic literalment.... la hernia primer i un bon trau a l’esquena desprès,) tranquil•lament per fer l’explicació i ensenyar-vos la recepta.

Així que aquí us explico una miqueta com varem fer la última birra i quarta edició de la nostre cervesa més preuada i que ens agrada més, la Black Ipa, i que a sobre en aquesta edició li hem posat nom propi, Satanist Girl, i la etiqueta la il·lustra altre vegada la @Kalypso Ac Īđtëk amb un drac manga que soc incapaç d’explicar....


Com és una cervesa que ja hem fet, tenim unes expectatives.... un gust i unes sensacions a la boca que volem reproduir. Així, la recepta no diferencia molt de les ultimes..... tot i que el resultat si.... i us expliquem el per que.

RECEPTA I ELABORACIÓ

En principi si agafeu la de l’última i aquesta hi ha un tret molt important i diferencial.... en aquesta hem tractat l’aigua. Hem fet servir l’Aigua de Bronchales (la del Mercadona, ja que és l’aigua que te menys mineralització de totes i va be per afegir les sals que necessitem.... sempre és més fàcil afegir que treure) i li hem afegit sals, en contra de fer servir l’aigua de la Font del Regas sense tractar com fèiem amb les altres.


Altre diferencia amb les altres elaboracions va ser que la varem fer seguint el proces de BIAB, que vol dir que no fem rentat de les maltes al final. Posem l’aigua tota de cop al primer moment i ja no afegim res més. Amb això bàsicament aconseguim tenir una miqueta menys de feina (ja que no tenim que bullir aigua a part) i en principi no tindria que influir per res en el
rendiment. Això si, fem un macerat de 90 minuts, i en els últims 30, i posem les maltes negres per que li donin color i el menys gust possible....

mentre bull, bevem una cervesa
Altra diferencia, que és la primera que fem a Papiol!!!!! Tot i que espero que això no influeixi amb el resultat final....

La densitat inicial va ser molt més que correcte, ja que ens va quedar a 1075, en comptes dels 1077 que havíem calculat, però ens van quedar 20,5 litres al fermentador en comptes dels 19, per tant ja és això.... 
Varem deixar una setmana que fes xup xup, i li varem fer el dry hopping i en un parell de dies la varem posar el fermentador a la nevera.... així un cinc dies més i la varem embotellar.

EMBOTELLAT


fem servir la olla per rentar les ampolles
amb aigua calenta
L'embotellat el vaig fer sol. El confinament va fer que el Miguel no em pogués venir a ajudar (com si havia fet en l’elaboració) i em vaig tenir que apanyar.... Amb l'esquena feta un 4 i poc a poc varem netejar i sanititzar les ampolles, tot fent servir la olla de fabricar per escalfar aigua i ensabonar les ampolles.. 
Mentre s’eixuguen, com sempre fem un traspàs de la cervesa a altre cubell per que quedi més neta i deixi les impuresa que ha decantat amb els dies de fred enrere.
Bo i descomptat el que varem embotellar, ens surten uns 18 litres nets, força be que només tinguem una minva de 1,5 litres (no deixa de ser el que tenim en suspensió amb el most al posar a fermentar, llevat, maltes, llupols). 
amb la màquina molt millor posar les xapes

Lo que no funciona tant be, és la densitat final. Últimament no ens atenua el que volem. Pot ser per aquestes cerveses caldra fer servir més llevat per que mengi més sucres i crei el alcohol pronosticat. La fermentació s’atura a uns 1034 en comptes dels 1015 desitjats i fa que en comptes de 8,35º es quedi amb uns 7º. 
 Al cap de unes setmanes de tenir la cervesa en guarda per la fermentació secundaria en ampolla, provem la cervesa.


RESULTAT I CATA

La veritat és que ha sortit com calia.... que no és com ens quedaven les altres.
Aquesta cervesa ha quedat amb un perfil molt més net i correcte per ser una Black IPA. 
A diferencia de les altres, aquest lot, no te les notes torrades que ens quedaven (i que tant ens agradaven). Ha quedat molt més una black IPA fidel al estil. 
Espectacular espuma. Bona carbonatació i retenció.
D’entrada la carbonatació és molt bona i un xic excessiva, si no vigiles pots fer que es desmadri una miqueta, però si veieu el video, no és dificil controlar-la deixant una espuma generosa, de color canyella i força persistent, amb un bona aportació de la carbonatació que veiem en tot moment pujar pel got.

L’olor i el primer toc ens recorda molt a la IPA Mandarina, i no és casualitat, ja que  pràcticament els mateixos llúpols.  Inevitablement li trobes quelcom de maltes torrefactes, però d’una manera molt sutil, que suposo que s’aniran accentuant com més triguem a veure-la.

Estem convençuts que el tractar l’aigua de manera fent que realcin els llúpols i esmorteeixi les maltes ha fet que ens surti així. 
Amargor just (jo mai en tinc prou) i prou fresca per haver quedat tant alta de densitat final. Punt acida i diacetilica, que cada vegada li trobo menys, però que al final.... creiem és una magnifica cervesa.

Ara caldrà esperar per la propera producció... tres mesos sense poder aixecar pes.... veurem com van les coses. 

SALUD!!!