AURORA AUSTRALIS, Belgian Dubble

 AURORA AUSTRALIS, 

Una Juguesca amb una Belgian Dubble com a resusltat.

Fer cervesa és molt divertit, però més si pots compartir els resultats amb amics, i més encara si la finalitat és una juguesca.

A Papiol, tinc com a veí una de les personalitats més importants en el mont de la cervesa. A no més de cent metres viu el Marc, uns dels poquissims (no més d'una dotzena) jutges cervesers reconeguts a nivell europeu, és un Jutge National de la BJCP.

Fa força temps que ens coneixem, i no pas arrel de la cervesa, quines coses, però això i que ara som veïns, fa que tinguem força contacte, i un dia va, i em diu que pensa fer una cervesa (ell no en fa habitualment).

Ja ens veus amb les orelles de burru demanant-li la recepta per poder-la clonar. Simplement, una mena d'estímul per veure quines diferencies els i trobem tot seguint la mateixa recepta, que no segurament els mateixos passos de manufacturat... temps, temperatures, guardes.... etc.

Així és com neix l'AURORA AUSTRALIS.

El nom no és més que la contraposició del nom de la seva. l'Aurora Borealis.

Les Dubbel

D'entrada és un estil que no hem ft mai. No sortim de les IPAs i les Stouts, que és el que ens agrada fer, per lo que fer aquesta recepta és un repte nou.

Les Belgian Dubbel daten del segle XIX i tenen un origen a l'Abadia Trapenca de Westmalleel 1856 

Axó vol dir que és un producte fet pels monjos trapistes, una cervesa que anomenem tradicionalment d'abadia.

Son cerveses de color ambre fosc a coure, i un pel vermelloses. Acostumen a tenir  sobre els 7º, predominant els gustos a maltes no torrades i amb bona espuma.

Tot i que va ser creada inicialment en monestirs Francesos, després es va introduir a Belgica.

LA RECEPTA

Com a tal, la recepta ja hem dit que porta maltes Belgues, una Pilsner 2row belga com a malta base, la Cara Amber de weyerman i la Cara Gold que donen color ambarí i cúpric a la cervesa a la vegada que gustos dolces a toffe, pa, caramel.... i la malta de blat.

Les cerveses Belgues generalment se'ls posa un suplement de sucre per pujar els graus una miqueta, nosaltres i posem sucre moreno integral de palma, molt aromàtic i gustos.

Tot plegat i posem  el Tettnang, un llúpol noble que pràcticament dona amargor i un xic de gustos especiats.

Busquem un perfil equilibrat d'aigua ja que no volem potenciar els llúpols i les maltes ja faran prou be la seva feina donant gustos.

LA PRODUCCIÓ

Cal dir que aquesta cervesa la fem a primers d'abril. Jo no porto ni dos mesos operat de l'esquena, per tant, només dirigeixo i el Miguel fa la feina bruta, carrega pesos i remena que remena el gra.

En quant a la fabricació com a tal, destacar poques coses.

Fem un escalat de temperatura de 55 -57 graus. Un pel alt i curt ja que segurament tindrien que haver-ho fet una miqueta més baix. Aquest escalat es fa normalment a les cerveses de blat, per guanyar els fenols típics

 d'aquesta cervesa. No molt, ja que no és una weiser, però si que ens feia gràcia que pugessin un xic els  fenols tipis d'aquestes cerveses.

El rendiment del macerat és molt bo, ja que obtenim el 64%(diguéssim que si extraguéssim tots els sucres possibles de les maltes, seria el 100%. Com el nostra procés es casolà i dificil de controlar en molts aspectes, calculem sempre el 60%), això es tradueix generalment en que la cervesa te una miqueta més de graduació, i més si com aquesta vegada els dos sobre de llevat fan el seu comes a la perfecció, que d'atenuar el 75% ho fa el 77%. Això vol dir que dels 6.8º que teniem previstos, ens surtin uns 7.7º.

CATA

Aquest tipus de cervesa, com a bona cervesa que espera el seu exit pel gust que li conferirant les maltes i no pas els llúpols, son cerveses que milloren notablement amb el temps. Per aquest motiu, és diferent a cada cata de la cervesa.

Actualment la cervesa ha guanyat moltíssim que no pas un mes despres de ser feta. En aquell moment tenia un pel àcid que emprenyava una miqueta, tot i que lligaba prou be. Diguessim que per mi li varen sortir una miqueta massa el gust al blat.

La cervesa a millorat i molt. Les maltes ara deixen un gust a caramel, pa, i encara te un punt especiat, tot i que no empalagan pas. La cervesa és molt passable, podrien dir que seca per lo que arriba a portar.

Tor i que la carbonatació la trobo prou correcta , l'escuma és el seu punt debil. Fa força espuma si la poses descuidadament, pero desapareix als poc minuts, i la cervesa queda desemparada de la seva corona blanca.

A mi tant em fa, ja que soc de trago llarg i no li donc tempos a desapareixer, peró si la tens sobre la taula una estona...... 

Pel color, fosc com cal. Ambar fosc amb reflexes vermellosos. 

En definitiva una bona birra que l'esguerra pel meu gust la poca força de l'escuma.