divendres, 31 de gener del 2020

Cata Cervesa Artesana de la Fira de la Candelera.

El 27 de gener al vespre, i en el marc del actes de la Fira de la Candelera de Molins de Rei, vàrem anar a la cata que s'organitzava.

 De la mà d'en Mikel Rius organitzador de la Barcelona Beer Festival fem el Tast de Cerveses Artesanes. Ell ens guia i orienta per aquesta curta i breu tast de 4 bones birres guanyadores del Barcelona Beer Challenger. 


🍻 La IPA4 dels Càntabres DouGall's, una IPA de 6° 60ibu 

🍻 La LUSH, una Doble IPA de 7'8° i 62ibu  de la cerveseria de Sitges Wylie Brewery

🍻 La Pirouette de 8° , una Tripel Belga de Fdl Beer Projecte

🍻La Hard Decision una bona Imperial Stout de la Pirata Brewery de Súria amb els seus 8° i 30ibus


Totes elles molt bones i representatives del seu estil.
Una cosa curiosa és que en aquestes cartes la gent descobreix les cerveses belgues.. i triumfan. Fa mil anys que corren però fins ara no sé les havien mirat mai.
En definitiva una bona estona acompanyat del meu germà Aleix Mateo Font que em va convidar.
Ens agrada la cervesa!!!!

divendres, 24 de gener del 2020

CATA A CAL MOLINER amb la colla de RETRORUNING

El cap de setmana del 17, 18 i 19 de gener haviem plantejat fer altre estada en una casa rural amb tota la colla.
Com anem fent agafar el cuquet de la cervesa artesana al personal, una de les activitats va ser (com esperem ja sigui habitual en totes les properes sortides) una cata de cerveses.



Aquesta vegada teniem temps de preparar-ho una mica. La responsabilitat d'organitzar el tast jo mateix, em motiva. Tot i així, jo no se més que l'experiència d'uns anys de beure i provar molta cervesa i clar, últimament elaborar-la i llegir molta literatura cervesera. 
Un xic més educat segur tinc el paladar, però tal i com varem deixar clar, l'exercici de la cata era conjunt. Nosaltres érem els primers a intentar arribar a quelcom més que el típic  "m'agrada o no m'agrada"

Comencem la sessió amb una petita introducció de quins tipus de cervesa hi ha i que per valorar-les correctament, el primer és veure si encaixen dins dels paràmetres definits per l'estil.
Després fem un repàs de quins sabors poden donar les maltes, els llúpols i els llevats i afegits. Evidentment només son pinzellades però prou per a saber de que estem parlant. 

Finalment parlem de com tenim que fer la cata, una observació visual per veure diferents elements com l'escuma, el color, la bombolla.... Olorar per percebre els aromes que emana, alcohol, olors a maltes o llupos... i finalment amb el gust, que ens deixa a la boca, amargor, gustos, son citrics, florals o simplement terrosos o de torrats a maltes, caramel, cafe,.... etz.

QUE FÁCIL ÉS ESCRIURE i QUE DIFÍCIL ÉS FER-HO

El tast el varem preparar amb diferents modalitats de cervesa per veure diferents estils, però evidentment la cabra tira al monte i acabem on més ens agrada.

Aquestes foren les cerveser que varem triar, com veieu i incloem dues de nostres. La última de la foto, la Strong Christmas, no era a la cata pero si que la varem portar per provar.....

 
Andechs Weissbier Hell
Tipus: Weizen-Weissbier 5.5 º 14 IBU

Trappistes Rochefort 8
Tipus: Belgian Dark Strong Ale 9.2 º 22 IBU

Lindemans Oude Gueuze Cuvée René
Tipus: (Lambic) Gueuze 6 º

BurruBeer IPA Mandarina
Tipus: IPA 7.4º 55 IBU

BurruBeer BLACK IPA
Tipus: Black IPA 7.2º 63IBU

Arriaca Imperial Red IPA
Tipus: Imperial IPA 8.2 º 99 IBU

Espiga Black Cel Ona Imperial Stout
Tipus: Imperial Stout 9.5 º 55 IBU

BurruBeer Strong Christmas
Tipus: American Strong Ale 7.2º 85 IBU

Previ a probar cada cervesa, llegim per sobre les característiques de la cervesa, i intentem esbrinar si trobem allò que ens diuen les ressenyes. Al final, però. tots acabem amb quina ens agrada més.

La weissbier la veiem carbonatada, amb gustos a plàtan i clau... però tampoc empalagosa, tèrbola i molt passable i refrescant. 
La Rochefort 8 segurament és la que més elogis s'endu. Contundent, forta, amb alcohol però ben lligada amb bons sabors dolços... per a molts una revelació.
La Lindemans son figues d'altre paner. Al igual que la Berliner Weiser de l'ultima vegada, ja sabíem que no agradaria. Per lo que només varem portar una ampolla. Acida i achampanyada, ens recordava molt més a una "sida" que no pas a una cervesa. To i així força refrescant ben freda.
Portem ara un parell de cerveses nostres, la IPA Mandarina que creiem que representa be l'estil, pot ser un pekl massa carbonatada però amb mol bon aroma i gust a llúpols, que després posem en contrast amb l'altre que hem ortat, ona Black IPA, on s'han escapat un xic els gustos de maltes torrades però que li dona un caràcter espectacular i segurament, darrera de la Rochefort, és la que s'emporta més elogis.


Posem ara una cervesa que personalment m'agrada, la Arriaca Imperial Red Ipa. Amb gust a maltes de caramel però també molt llupolada. Sempre penso que li falta mes amargor final.

Per acabar, com no, ja tradicional (i més per que cada vegada hi ha més adeptes) amb una bona Imperial Stout. Aquesta d'Espiga tot i no ser res de l'altre mon, és molt bona. Un clar exponent de lo que és una cervesa maltosa, on surten clarament gustos torrefactes, que clar, costa definir si son de xocolata o de regalèssia, però ja portem força estona bevent i la cosa toca a la fi. 

Dos hores fen un bon tast i veient moltes coses que segur que sols a casa no haguessin parat a pensar de les cerveses.

Que be ens ho passem a les sortides amb Retroruning. La propera, una cata a cegues!!!




dimecres, 22 de gener del 2020

PER FI HEM PROVAT LA STRONG CHRISTMAS

Ha costat però al final tenim la STRONG CHRISTMAS a punt de beure.


Vàrem obrir el fermentador el dia 2 de Gener, sense haver-l’hi fet DryHopping. La cervesa molt ambre. Un bonic color coure fosc, força clar i transparent.
La densitat ni va baixar tant com marcava teòricament l’atenuació del llevat. Així va quedar en un modest 1016, que fa que quedi amb un 7,2% d’alcohol però que ajuda a no quedar lo seca que a priori podia quedar.


Com sempre la vàrem embotellar amb l’ajuda del Miguel i la Carme.
Primer com és costum netegem be les ampolles y després de higienitzar-les bé, les omplim amb cura de que no s’oxigenin.
Ens vàrem sortir 45 botelles que les hem tingut guardades tot aquest temps (dues setmanes).
Cert és que en una setmana vàrem provar-la, però en aquesta ocasió no ens va fer pas res el pes. Pot ser per que no és l’estil que acostumem a fer o per que encara no era prou feta, però li vàrem trobar uns regustos que ens van desanimar una mica.
O per que era una ampolla contaminada o per que no era acabada de fer, la segona cata, amb dues setmanes la cosa ja canvia prou substancialment.

 La cervesa te una espuma consistent i persistent. El color com hem dit, un coure fosc y força neta i nítida. La carbonatació en aquest cas és bona i la bombolla no deixa de pujar.
Te molt de gust a caramel, dolça i maltosa. Te un amargant força camuflat pels 85 IBU que te la cervesa i el balanç llupolat, tot i que si el trobem al final.


Realment penso que no es la millor de les cerveses que hem fet, però també i juga que és un estil que no coneixem gaire i el monollupol que hem fet servir, el Chinook tampoc ajuda molt.

Tot i així, qui l’ha provat diu que és molt bona, per tant... a beure la Strong Christmas!!!

diumenge, 5 de gener del 2020

PROVEM LA IPA RETRORUNING



Per fi provem la IPA RETRORUNING, que ja us havien comentat que teniem al fermentador, i que podeu trobar la recepta i la elaboració clicant el link IPA RETRORUNING, ja es al fermentador!!!

Una setmana després de iniciar la fermentació i despres de que aquesta no dones sintoma d'activitat li varem fer el DRYHOPPING (posar-li més llúpol) i li varem posar uns 30 grams de Centennial i 25 de Summit que deixem tres dies llargs i despres posem el fermentador a la nevera uns dies més.


La cervesa era molt vermellosa al fer el transvasament.... i feia una bona olor a llúpols.
Molt bona pinta així a priori. 

La primera cata així directament ja dona la impressió que aconseguirem el que buscaven.... poca força de maltes i marcada de llúpols.... només ens fa patir que els 62 IBUS es notin massa i no sigui la cervesa tant passable com volien. 


Pot ser per aquest motiu no ens atrevim a omplir cinc litres amb barril per portar al gener amb la colla de Retroruning.... prefereixo portar-la en botelles i que no es faci malbé si no agrada. 
Tampoc ens sabem estar amb el tema dels graus, i finalment han sortit uns 6.6%, res menyspreable. 


La primera cata la varem fer a la setmana d'embotellar-la i varem trobar-la molt justa de gas i espuma. Ens va frustrar una mica.... No tornarem a carbonatar mai més amb sacarosa. Sempre que ho fem, a part de que deixa un sediment blanquinós al cul de l'ampolla, tenim problemes.

El dia 31, varem fer la segona cata. Ja més feta i rodona, tot i que encara una mica justeta de carbonatació com podeu veure en el video, ja fa una bona espuma que es reté força bé. 

La cervesa és lleugera i hem aconseguit que quasi no tingui gust de maltes i l'aroma a llúpol es deixa percebre. 
El Summit i el Centennial han deixat gustos cítrics marcats, però l'amargor com ens pensaven queda força evident i persistent en boca en acabar de beure.

El color és força mes torrat del que voliem, però tampoc ens hem passat massa. Un xic terbola.

No em quedat pas descontents i ara només cal esperar a la opinió de la gent que l'acabi provant.



SALUD