Vàrem obrir el fermentador el dia 2 de Gener, sense haver-l’hi fet DryHopping. La cervesa molt ambre. Un bonic color coure fosc, força clar i transparent.
La densitat ni va baixar tant com marcava teòricament l’atenuació del llevat. Així va quedar en un modest 1016, que fa que quedi amb un 7,2% d’alcohol però que ajuda a no quedar lo seca que a priori podia quedar.
Com sempre la vàrem embotellar amb l’ajuda del Miguel i la Carme.
Primer com és costum netegem be les ampolles y després de higienitzar-les bé, les omplim amb cura de que no s’oxigenin.
Ens vàrem sortir 45 botelles que les hem tingut guardades tot aquest temps (dues setmanes).
Cert és que en una setmana vàrem provar-la, però en aquesta ocasió no ens va fer pas res el pes. Pot ser per que no és l’estil que acostumem a fer o per que encara no era prou feta, però li vàrem trobar uns regustos que ens van desanimar una mica.
O per que era una ampolla contaminada o per que no era acabada de fer, la segona cata, amb dues setmanes la cosa ja canvia prou substancialment.
La cervesa te una espuma consistent i persistent. El color com hem dit, un coure fosc y força neta i nítida. La carbonatació en aquest cas és bona i la bombolla no deixa de pujar.
Te molt de gust a caramel, dolça i maltosa. Te un amargant força camuflat pels 85 IBU que te la cervesa i el balanç llupolat, tot i que si el trobem al final.
Tot i així, qui l’ha provat diu que és molt bona, per tant... a beure la Strong Christmas!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.