Ja fa dies varem embotellar la FASE 0 (podeu trobar la recepta aqui).
Després de estar un temps fent la segona fermentació en ampolla, dissabte la varem provar.... després de 9 dies.
La cervesa és com esperàvem. No li trobem cap regust en especial pel fet d'haver fermentat a uns 24º. Ni diacetils ni alcohols rars..... una cervesa prou torradeta (la base d'aquesta cervesa era malta Munich principalment) però molt fàcil beure... no es fa gens pesada i amb només 5.4º
La vàrem fabricar tot just entrar en la FASE 0 de la pandèmia, per això i seguint amb la temàtica, després de la CORONAVIRIPA i la CONFINABIRRA, el nom era obvi, tot i que la hem pogut provar tot just per celebrar l'entrada a la FASE 1.
Aquesta vegada varem fer un nou invent per l'hora d'embotellar... un ESVALDIDOR AUTOMATIC, que podeu veure AQUI.
Ens facilita l'esbaldit de les ampolles a més de estalviar aigua.
Amb l'ajuda de la Carme, varem anar fent i al final ens varen sortir 45 bones ampolles amb una densitat final de 1012. Un xic més alta de lo esperat però que ja va be per que no sigui tant alcoholica.
Així dons, ja en el moment d'embotellar veiem que la cervesa serà bona.... i la cata com hem comentat no ens ha pas desenganyat.
La carbonatació és bona tot i que l'espuma, tot i ser correcta, no és abundant. Segurament al quedar a 1012 de final, ens dona una mica més de cos del esperat però entra molt be i passa de conya.
Ara ja només ens queda al fermentador la última cervesa, de la que en donarem comptes així la tinguem a punt de beure. La Mosquis, amb la que hem fet servir la nova caldera i hem fet algun invent, com posar en el fermentat un quilo de nespres.... però, daixò ja en parlarem.
Com he vist, intentem economitzar al màxim en la producció de la cervesa..... no en el tema monetari.... que també, si no amb tot el que fem servir.... aprofitar maltes per fer pa, ha estat un intent d'aquesta filosofia, l'altre sempre ha estat la de recuperar l'aigua que fem servir per refredar la cervesa una vegada la bullim.
Com ho fem passant aigua de xarxa per un serpentí, acostumem a fer servir uns 80 litres d'aigua que ens dol llençar-los i els guardem per rentar plats o al lavabo o regar plantes...
Ara hem fet un invent amb la bomba de circulació i una pedalera. Posem l'aigua dins la caldera (només serveix de dipòsit) i en prémer el pedal, puja l'aigua amb pressió i serveix per esbaldir l'ampolla de sabó quant les rentem per reomplir-les, altre punt on prediem aigua....
Fer cervesa a casa és una aventura, i cal estar fent invents sempre.. 😂😂😂😂
Si es que no hi ha discussió..... la Black IPA és la millor!!!!👌👌
Ho diem nosaltres i tots els que la han provat..
I és que com diem l'anterior entrada de la recepta, segurament tot i ser una bona IPA se li escapen els gustos torrefactes, però és que nosaltres la volem així!!!
Amargant en el seu punt just, llupolada i fresca, gens pesada de maltes si no és pel gust lleuger de les maltes torrefactes que trobem que conjunten perfectament. Amb una setmana i mitja justa, te una espuma genial i persistent de un color canyella molt maco.
L'any que ve tindrem que mirar de fer alguna tirada més gran d'alguna manera..... cal pensar-ho, ja que 50 ampolles es fan justes, i més si la vols donar a provar....
EL embotellat com últimament el vaig fer solet i amb paciència.... netejar, sanititzar, embotellar, posar el sucre per la segona carbonatació i xapar.... una feina de unes tres hores per una cinquantena d'ampolles que varen sortir.
Tot i així, aquesta vegada va ser més entretingut, ja que el Miguel va esser tota l'estona en videoconferencia, tant en l'embotellat com en la cata tot aprofitant una noca producció de birra.
AL menys mentre omplia botelles podia anar xerrant i fer alguna parada per fer una birra que també toca.
La densitat final va quedar en 1016, un xic més alta del que volíem i per tant es queda en 7.4º
Com hem dit dons, satisfets de la cervesa. Es farà curta la tirada, però ara si que fins finals d'Octubre res de res!!!
La cervesa és com esperàvem. No li trobem cap regust en especial pel fet d'haver fermentat a uns 24º. Ni diacetils ni alcohols rars..... una cervesa prou torradeta (la base d'aquesta cervesa era malta Munich principalment) però molt fàcil beure... no es fa gens pesada i amb només 5.4º
Així dons, ja en el moment d'embotellar veiem que la cervesa serà bona.... i la cata com hem comentat no ens ha pas desenganyat. 
