VIDEOCATAS DE L'ALEIX DE LES BURRUBEER

 Fa un temps que el meu germà fa una cata de les Burrubeer i les graba en video i després les penja a Faceboock.

Totes elles son molt bones.... sense desperdici. Un bon resum del resultat de les nostres cerveses.

Us deixem les últimes que ha fet i recomanem la seva visualització..... 

FASE 0

MOSQUIS

SOACHIALE

LA NEGRA TOMASA

La RetrotrIPA. Una American IPA amb llevats KVEIC

La RetrotrIPA

Ja la tenim feta i provada

Aquesta si que segur és última de la temporada 19-20, i que per mandra quasi empalmem amb les noves que començarem a finals de més així ens baixin un xic més les temperatures, o al menys tinguem la certesa de que no pujaran ja per sobre de 23 graus.

Després de fer la SorachiALE vàrem decidir ja deixar-ho, però com ens sobrava un sobret de llevat KVEIK (que fermenta a molt alta temperatura), al final i quasi fora de temps ens decidim a fer-la.

Dic fora de temps per que fer aquesta cervesa al setembre ja no tens els 36ºC òptims que demana el llevat, per lo que encara que sembli “estrany” mentre al carrer teníem 25 o 26 graus, el fermentador de cervesa el manteníem a al laboratori a 32ºC amb estufes.

La SorachiALE també era feta, evidentment, amb KVEIK, però com que tant les maltes (la Pilsner) com els llúpols (Sorachi Ace) com el propi llevat (el Kveik) no les havíem fet servir mai, no teníem clar a que venien els gustos del resultat.

La Recepta

Aquesta vegada hem fet un Clon de la nostre cervesa RETRORUNING. Hem variat una miqueta les maltes (de Pale Ale a Maris Other) però no tindria que marxar pas molt del original. Evidentment el procés és totalment artesana i moltes coses poden sortir diferents (temperatures de macerat, temps, equip diferent) però segur que el resultat te que ser reconegut.

Ens aquesta cervesa em buscat que les maltes tinguin un pes més important que la sorachiAle, ja que en aquella pràcticament no es notaven i va quedar molt seca.

Elaboració

En quant a mecànica, l'elaboració va ser sense incidències. Va venir com sempre en Miguel i el Oli, que tot just s'ha comprat una olla com la nostre i volia veure com feiem nosaltres la birra. 

Tot va anar força be, tret que no ens acaben quadrant els números de la recepta que hem fet. El rendiment ens surt molt baix per lo que  nosaltres hem previst, però tampoc ens quadren en la pèrdua de líquid en el bullit i la densitat que tindriem que tenir, però això només son matemàtiques.... al final els números que surten son els que us posem a la recepta que us donem.

Una vegada al fermentador, la tenim sis dies a 32ºC. Quina contradicció.... com hem estat masses dies pensant si feiem o no aquesta cervesa, les temperatures han baixat i tenim que posar l'estufa per mantenir calenta l'habitació. Temperatura on el llevat és sent comfortable per treballar. Li fem dryhoping i la posem directament a la nevera entre 4 i 6ºC durant cinc dies més 

Embotellat i cata

Embotellem després de l'etapa de fred. Com sempre, fem un traspàs de la cervesa per deixar enrere tot els sòlids que han anat decantant durant els dies i sobre tot durant l'etapa en nevera.

El color i l'olor prometen. El gust, tot i no ser carbonatada, apunta maneres. Tant que ens en bevem un bon got. 

Acabem fen 47 botelles de 33cc i probem per primera vegada a fer 3 de 50cc. 

Una setmana després d'embotellar i tenir-la fent la segona carbonatació  a temperatura ambient, la deixem tres dies en nevera i la tastem.

La cervesa és molt fàcil de beure, força equilibrada i carbonatada. Els gustos de maltes i llúpols lliguen molt be. Trobant un toc cítric igual que en l'aroma. Deixa un bon amargant en boca. Una IPA com a nosaltres ens agraden.... més a l'anglesa. Amargant i on els llúpols donen matisos més que marcar clarament el gust de la cervesa.. 

Realment quedem molt satisfet de com ha quedat!!!

Salud

Remate Temporada.... la SORACHIALE

Una Cervesa d'estiu.

Tot i que la temporada ja l'haviem tancat per culpa de les altes temperatures i no tenir equip per mantenir la fermentació per sota els 23 graus que és lo que demanen les cerveses que fem, no ens varem resistir a fer un lot més per provar el nou llevat que aquest any ja s'ha venut extensivament i a preus normals. Parlem de la lleva KVEIK

La KVEIK

La Kveik és una lleva Noruega que te tot unes característiques determinades,però el millor de tot és que fermenta fins a una temperatura de 43 graus (a diferencia que les tradicionals que a partir de 23-24 graus ja no funcionen be).
Nosaltres en varem començar a sentir a parlar fa un parell d'anys, però el llevat que trobaven valia molts duros.
Aquest any han començar a vendre sobres de Kviek deshidratats a preus raonables que feien possible que aprenents com nosaltres poguessin comprar-la per experimentar.
La historia d'aquest llevar és molt interessant, si us interessa podeu llegir-ho aquí → KEVIK: La Levadura que esta Asombrando el Mundo

Les SUMMER ALE

Varem preparar una recepta per fer una Summer Ale. Una cervesa d'estiu, que no te pas un estil regulat pel BJCP (Beer Judge Certification Program), però si per altres organismes (com la Brewers Association de Estados Unidos) que defineixen quines característiques te que tenir l'estil.
La Summer Ale ès de procedència anglesa. Es caracteritza per ser cerveses lleugeres i baixes d'alcohol, de 3.7% a 5.1%, però gustoses. El color és pàl·lid ataronjat o lleugerament ambar i generalment tèrboles.
Aromàticament es noten èsters afruitats i moderadament llupolades intentant que siguin ben balancejades amb les maltes.
Al paladar son cerveses de sabors continguts on si pot trobar presents els llúpols i les maltes equilibradament i acompanyats d'una carbonatació suau i amargor moderat (tot i que nosaltres això del amargor.... mai en tenim prou )

LA RECEPTA

Aquí us deixem la recepta.
Varem posar maltes molt clares i uns grams de Melano y Cara Amber  per donar un xic de color i 200 grams de focs de civada (avena) per que ens quedes una mica tèrbola.

Per primera vegada condicionem l'aigua. Després de llegir i contrastar, com sempre, les coses que ens trobem a internet, decidim posar aigua de Bronchales, que és la de menor mineralització que trobem i li posem el necessari fins a arribar al perfil que volem....

Controlem el PH, més que res per saber si marxem molt del que ens donen les calculadores com a objectiu. De moment encara no sabrien que fer si ens marxa molt.... tot arribarà.
Per sort, en aquest cas no varem marxar molt del buscat.El PH tenia que quedar a 5.49 i ens va quedar a 5.4.

La Cervesa

La fermentació va ser ràpida, com promet aquest llevat. En tres dies ja havia fet la fermentació, tot i així varem deixar-la sis dies abans de fer el traspàs a altre fermentador i posar-li el dry hopping.

Deixem un dia i mig i la posem en fred tres més i l'embotellem. La hem deixat carbonatant a temperatura ambient (30º) durant dos setmanes i després la varem posar ja en nevera.

La graduació final va ser de 5.5% que no es noten pas gaire. De color pàl·lid com cal i força tèrbola. Podriem dir que sembla un suc de taronja per color i aparença.... 
A partir d'alquí, la veritat és que no sabria com definir la cervesa. No se si és que no havia provat mai el Sorachi Ace o que el llevat te unes característiques i èsters als que no estem habituats, però segur que és diferent a les que haviem fet abans.
L'olor és bona, critica i afruitada. L'espuma és la necessària i cal tirar-la amb el got tombat i sense airejar molt. L'aportaci de la carbonatació és veu be i fa que la bombolla que puja, petita, mantingui prou be l'escuma, blanca i compacte.
En beure-la, te força gust cítric, direm que de taronja amarga... . Tot i així entra molt be fresqueta. L'amargant d'entrada no el notes però en empassar apareix sobtadament i et queda a la boca, però... que és una cervesa sense amargant!!!!
En el video podreu veure com tirem una cervesa i com escumeja..... 

Be!!! Ens ha quedat clar, però, que fer cervesa a l'estiu és un calvari. Posar-se a una habitació a fer bullir 25 litres de most és com ser a una sauna.... ens ho pensarem la propera vegada. Aquest any amb la nevera dedicada, la birra que haviem fet ha aguantat sobradament.

Salud