Avui us presentem la MOSQUIS.
La última cervesa que hem fet i de la que encara no us he ensenyat ni la recepta. Així que tota d'una tacada....
Aquesta cervesa es feta amb moltes coses diferents. Pretenia ser la última de la temporada ( que no ho serà gracies al Kviev ) i amb aquesta filosofia la varem elaborar.
D'entrada va ser feta amb l'equip nou, que encara no coneixem gents. Varem canviar de perfil d'aigua i comprem la de Bronchales, molt més tova, que la del Regas que fem servir sempre. Fem BIAB (no fem rentat i posem tota l'aigua d'entrada).... Posem un llúpol que en desconeixem el sabor (Perle) i li posem pell de taronja i un quilo de nespres a l'hora de fermentar... una xefla que d'entrada no augurava arribes a res de bo, per lo que només en varem fer 14 litres.
En si, la recepta és aquesta...
 |
| Recepta de la MOSQUIS |
Trure les maltes amb el cistell tot una avantatge peró abans posàvem tot el most a un cubell i podíem mesurar el que teniem i ara no.Tot i així, la cosa va anar molt be. Només que varem veure que perdíem molt més de lo esperat en l'hora de bullir. Suposem que és per que és molt més ample aquesta olla.
El dia després de posar el most a fermentar pelem i tallem a trossets un quilo de nespres, quedant-nos 650 grams nets. Els posem a un tuper i els congelem. Cal dir que ho fem amb una escrupolosa neteja. Salinitzem les mans, els estris, el tuper, els nespres... tot amb desinfectant per evitar cap contaminació.
Mantenim congelats sis dies, que la fermentació ja ha baixat i sembla que ha parat. Fem bullir molta aigua i posem els nespres congelats dins uns dos minuts. Després, els posem a la gàbia de llúpols i cap dins el fermentador.Ho tenim cinc dies (11 des del dia de la producció) i després i fem el Dry Hopping. Posem el llúpol i deixem dos dies i posem el fermentador en fred (a 3 graus) fins el dia d'embotellar.
A l'hora d'embotellar, la olor a Nespres és evident, però molt volàtil. en seguida desapareix. El gust és bo, però predomina molt la pell de taronja i el llupol.
La sorpresa del dia és la densitat final... 1019 en front del 1008 que tenia que sortir.
No entenem que ha passat. El safale US5 generalment no ens falla. Pot ser que al posar el nespra ens enganyi la mesura. Ens queda una cervesa de 3.3º d'alcohol, que ja està be per una sesion, però hi ha molt de tros fins el 4.4 que podia o tenia que sortir. Al final a l'etiqueta hem posat un 3.9. La veritat és que per aqui tenen que anar els trets. Tot i aixì, el que recordarem del dia de l'embotellat és que ens retrobem altre cop amb el Miguel tres mesos després pel confinament.Provem la cervesa dues setmanes després d'embotellar i carbonatar.
La veritat és que els nespres son difícils de localitzar, per contra, omple la boca d'amargor... i força gustosa. Seca no és com caldria si hages baixat als 1008, però és molt passable i fresca. La pell de taronja i el Perle et deixen un amargor en boca residual que crec no te cap de les altres que hem fet aquest any.
