CATA A CEGUES "DOBLE MALTA"

 LA COLLA RETRORUNING

Com ja n'hem parlat en altres entrades, som una colla heterogenia, amb disparitat d'edats i maneres de pensar, però que ens agrada trobar-nos de tant en tant en estades de cap de setmana. Podriem dir que el que ens agermana és les ganes de passar-ho be, bon beure, bon menjar, bons moments i bon rotllo. El runing, l'escalada, l'alpinisme, la btt, l'esport en general... també i és present.... però on es posi una bona cervesa!!!!

Com sempre que fem una estada amb la colla, fem una cata.... que dies abans decidim i nosaltres, els Burrubeer preparem.

Aquesta vegada varem decidir entre fer una d'Stouts, una de IPAs industrials o una de cerveses mal anomenades "doble malta", ja ens entenem!!!

Finalment va guanyar aquesta última i deixem les altres per altres oportunitats que aniran sortint de ben segur. Com és evident, al ser marques coneguda la farem a cegues. La publicitat enganya moltes vegades i ens condiciona.

QUE ÉS UNA DOBLE MALTA

Be, cal dir que "doble malta" ho va treure la Cervesa Damm amb la seva Voll Damm. Una frase que no te cap sentit en si, ja que la malta és un proses. Del fet de torrar el gra en el moment de germinar, se'n diu maltejar, y malta no és més que el fet de fer aixó.

Proces del maltejat

Sempre ens queda el dubte si doble malta volen dir que porta el doble de cereal, que l'han torrat dues vegades o simplement una frase molt comercial.

El fet, és que totes les marques han anat treien la seva cervesa tipus la "doble malta" de la Damm, aixó si, la frase l'han canviat una miqueta.... Tresmaltas, Extra, Torrada, Reserva.....

Tol val per vendre una miqueta més que l'altre... però.... el nostra paladar sabria notar quina es quina. Tots aquests que diuen que una Voll Damm és millor que res o que la Epidor es nota de sobres.....

LES CERVESES DE LA CATA

Així, ben tapadetes, sense que ningú més que la Carme sapiguem quina es quina, la cata serà molt més equitativa.

Al final, varem triar 9 cerveses. Ens van quedar algunes fora, però ja en teniem prou. 

En la llista seguent podeu veure quines son les cerveses triades. 

Fixeu-vos amb els noms i com s'autodefineixen. Al costat el que diu a l'etiqueta de que son fetes. També i veiem l'estil i qui les fabrica. Per acabar posem els graus d'alcohol i el preu, també interessant.

Seran les més cares les més bones?

LA CATA

Aquesta vegada el que si que fem és donar a coneixer les cerveses que prendrem. Entreguem el cuadre anterior adjuntant notes de cata de cada una d'elles. 

Això posa una mica més de presió. Les cerveses que ens prenem no sabem quines son, pero si les que podrien ser....

Donem una fulla de cata. Bàsicament, com no som experts,  el que més interessa és puntuar la cervesa des del nostre punt de vista i paladar. Comentar que ens sembla i a veure qui ho endevina mes.

Al final, una vegada hem provat totes les cerveses i les hem debatut i puntuat, arriba la hora de la veritat. Saber quin és el resultat de la cata.

Alguna sorpresa ens trobem, però cal dir que no hem anat massa desencaminats aquesta vegada. Mireu els resultats. A la columna de la dreta els punts rebuts.

Coses que podem veure així ràpidament:

La més cara no és pas la que ha guanyat. Probablement, a priori, si haguéssim valorat veient les llaunes, segur que la Voll Damm hages quedat la primera de llarg.

Sembla marcades dos tipus de cerveses, en el grup. Les cinc primeres passen dels 50 punts, i la resta no arriba a 40. Possiblement acabem notant l'alcohol que conté? 

Esperàvem més de la Cruzcampo. A la cata de cerveses lager normals va acabar posicionant-se be, en aquesta no acaba passant el tall.

La San Miquel, ens dona la impressió que no és pas d'aquesta lliga. Per res la trobem que arribi als mínims de la cata.

Les 4 primeres, quedan renyides. Destaca el color, l'escuma, la cremositat, el gust a maltes de toffe, caramel, amb una bona sensació en boca de dolçor controlada.

En tot cas, no en sabem més. Ara esperarem la propera trobada per poder fer altre  cata com cal.

SALUD.

@paladepato, la segona Black IPA de l'any

ENS REPETIM???

Mira que en som.... poques cerveses que fem i a sobre repetim un estil que ja varem fer al gener. la SATANIST GIRL, però, que carai!!! És que ens agrada com surten les black IPA, així que com hem fet poques cerveses aquest any, hem prioritzat coses que ens agraden i ens queden prou be.

Cal dir que una de les coses que te fer cervesa casolana, és que no hi han dues cerveses iguals encara que vulguis. Tot és manual i qualsevol variació de la multitud de variables que te el procés, farà que la birra tingui unes característiques o altres, evidentment dins un marges mes o menys controlats que ja ens dona l'experiència.

Aquesta vegada li hem posat el nom de @paladepato que no és més que el nom de l'Aleix  (el meu germà) en les xarxes socials i que ens fa aquests videos de las cates tant divertits..

Caldrà esperar a veure que diu d'aquesta birra 😁😁

LES BLACK IPA

Que dir d'aquest estil. 

L'historia de les cerveses negres semblants a les black IPA es remunten al segle XIX, tot i que no es posen de moda i apareixen tal i com les coneixem nosaltres a partir dels 90, tot i que no es posa de moda fins el 2010, o sigui, fa dos dies.

El seu nom també és font de controverties, no oblidem que les lletres IPA volen dir INDIAN PALE ALE, i PALE ALE vol dir CERVESA PALIDA. Per tant una contradicciò al posar devant, que és Black. Per aquest motiu, la  Brewer’s Association la va classificar com a American-Style India Black Ale. Segurament molt més encertat.

La BJCP diu que la Black IPA és: "Una cervesa amb les característiques de sequedat, equilibri de llúpol i sabor d'una American IPA, solament que de color més fosc, però sense sabors fortament torrats. El gust de les maltes més fosques és suau i de suport, no és un component de sabor important. La bebibilidad és una característica clau. "

Com a nosaltres ens agraden les cerveses torrades, però amargants i llupolades, aquest és un estil ideal i que ens agrada molt. Per això no deixem de repetir-lo. Al final de l'article, trobareu altres entrades al blog de les anteriors produccions de Black IPA.

LA RECEPTA - PRODUCCIÓ

Com podreu veure, intentem clonar les receptes d'una a l'altre, tot i que com deiem abans, mai surten iguals. A vegades canviem les maltes, o per que no tenim les mateixes o deliberadament, els temps de rentat o ens equivoquem i com aquesta vegada, ens varem deixar de posar-hi sucre en el bullit. Posar-hi sucre li fa pujar un xic l'alcohol i aporta una certa sequedat a la beguda.

Les maltes aquesta vegada han estat un xic més acaramelitzades. Fem servir la Maris Other com a malta base, i posem menys maltes negres i una miqueta més d'especials com la GOLD o la BLOND. No i posem Roast Barley ni sucre.

Mantenim sempre els llúpols bàsics d'aroma i olor de sempre, el Mosaic i la Mandarina Bavaria, però per l'amargor, posem el Summit en comptes del Columbus que varem fer servir tot l'any passat.

Aquesta vegada no fem BIAB i fem un rentat tradicional (com el fem nosaltres sempre, que segur no és molt ortodox).

L'extracció de sucre és generosa. Entre el macerat i rentat ens i hem estat 100 minuts, més d'hora i mitja, i això es nota.

El llevat que i posem és el SAFALE US5. Ens funciona molt be generalment, però ultimament no sabem que ens passa que no ens atenua (menjar els sucres i transformar en alcohol) del tot be. 

Hi posem 2 sobre per que no sigui per quantitat però tampoc quedem satisfets.... atenua només un 75% en comptes de un 81 com caldria. 

Tot i així, la cervesa agafa uns 7.2% d'alcohol, que per no haver posat sucre ni atenuar tot el que calia, ja és prou correcte per aquesta cervesa.

 LA CATA 

La cervesa en primeres cates li varem trobar molt de diacetil, que es podia confondre per llúpol amb el gust de les maltes, però no ens va acabar de fer el pes. Amb els dies, el diacetil a desaparegut agafant el gust que tant ens agrada.

És possible que sigui una de les que menys gust a maltes negres tingui. Els torrefactes quedant molt atenuats pero segueix tenint força gusta a maltes que la fan un pel massa dolça. Suposem que no haver posat sucre, i les maltes especials li han donat aquest toc.

Tot i així, és amarga i els llúpols es deixen notar. Acaba sent prou fresca i bebible a glops llargs.

La carbonatació és excel·lent i fa una molt bona corona d'escuma de color cafetos canyella. Es mate força estona i deixa al got els glops que has anat fent.

Com sempre una cervesa que no decepciona. Un estil entre la IPA i les torrades que ens encanta. Negra, afruitada, amargant, amb el gust de les maltes torrefactes i dolces donant voltes pel paladar sense destarotar tot el demés.... que més us puc dir.  

JUNA, la IMPERIAL STOUT del 2021

 JUNA. Un nom únic per una cervesa particular.

Cada any per poca cervesa que fem, no pot faltar la Imperial Stout. Un tipus de cervesa, negra com el carbó que ens fa delir. 

De la de l'any passat, que varem fer el gener, LA NEGRA TOMASA, ja no en queda quasi res, i en fer un any de guarda estaven de rechupete.

Aquest any amb tot plegat, canvi de pis i operació, la cervesa la hem fet molt tard. I coincidint quasi amb el naixement de la nostra neta, que portarà (hores d'ara, porta) el nom de JUNA. Que millor dons que posar-li aquest nom a la cervesa, que d'altre costat, és la que més il·lusió ens fa sempre de fer. Quant la nostra neta faci un any, serà el moment de la cervesa..... esperem!!

Les IMPERIAL STOUT

Les cerveses Imperial Stout  o Russian Imperial Stout, son cerveses obscures, amb molt de cos, amb forts gustos a maltes torrades (cafè, cacau, regalèssia, xocolata..) i altres coses que i lliguen, fumats, picants, pastissos.... molt més llupolada i generalment altes en graduació d'alcohol. 

Diu la llegenda que el Zar de Russia, Pere el Gran, anava a Anglaterra i li agradaven molt les 

Diferencia entre maltes torrades i normals

Porter, altre estil de cervesa negra, però de molta menys intensitat en tots els aspectes. Va voler-se fer portar Porter fins a Russia, però arribava feta malbé pel viatge i les temperatures.

Ràpidament els mestres cervesers anglesos van crear una cervesa a partir de les Porters, molt més llupolades i alcohòliques per que poguessin suportar el viatge. 

Una llegenda semblant a la de las IPA.

LA RECEPTA

La recepta de la nostra Imperial Stout, varia poc en la base, però molt en l'hora de posar afegits, ja que cada vegada intentem que tingui alguna cosa diferent que els hi doni personalitat.

Al ser una cervesa forta i amb molt de cos, si adiu el posar-li certs aditius per modificar varis aspectes, tal i com hem fet nosaltres.

Cal dir que sempre ens agraden les cerveses que tirin més a cafè que a regalèssia o xocolata. Les trobem un xic més amargants i aspres, tot i que sempre busquem la serositat en boca d'una beguda densa i que ompli la boca.

Aquesta vegada amb ajudants de sobres

Per aconseguir una miqueta aquesta densitat i serositat, li hem posat aquesta vegada Lactosa. Si és cer que ho podem aconseguir d'altres maneres com apujant la densitat inicial o bullint força més estona, provem d'aquesta manera. Al menys així no mermen els litres de producció.

Altra cosa que provem per primera vegada. Posar estelles de roure torrat per donar un cert gust a la cervesa de fusta. Una miqueta com si hages estat fermentada en barril de fusta.

Per aconseguir axó d'entrada varem agafar (no us penseu, amb 40g x 25 litres nhi ha prou) les estelles i les varem macerar amb 250ml de ROM PUJOL. Quinze dies les i varem tenir i les varem posar al fermentador en fer secundari 15 dies després de posar a fermentar.

10 dies després de tenir-les dins del fermentador embotellem, i en el bidó de la cervesa i posem els 200ml de ROM PUJOL que ens han sobrat del macerat, així com un macerat que també hem tingut uns dies de vodka (200ml) amb extracte de vainilla natural.

Les maltes negres, fan el seu fet.

Amb tot plegat, embotellem provocant una segona fermentació en botella (com amb totes les cerveses casolanes que fem) posant sucre moreno.

La cervesa surt negra, negra, com cal. Una vegada embotellada, només cal esperar una temporada, com més millor. Per nosaltres un any és el que creiem millor. El temps fa que tot plegat lligui i els gustos adicional atenuen i els de les maltes pugin molt, configurant el gust que tant ens agrada.

LA CATA

Com acabem de dir. la cata bona sempre és com més enllà millor, tot i així, al moment d'escriure aquesta entrada, ja porta tres mesos embotellada.

Col calia pensar, no ens hem pogut estar de provar-la.

La cervesa sembla ben carbonatada. Ja fa una bona corona d'escuma persistent amb bona aportació de carbonic sense ser excessiu, i això fa que la notem molt més cremosa que les que haviem fet fins ara.

Tot i que creiem que pujaran molt més els gustos a torrefacte de la cervesa, el gust a fusta es deixa notar prou... tot i que esperem que vagi baixant fins a quedar un record prou evident però que no entorpeixi en boca, ja que ara li trobem força. 

La vainilla a les tres setmanes (1a cata) que la varem embotellar era evident, tot i que s'ha anat perdent i ara ens costa de trobar.

En uns mesos, al voltant de nadal, segurament començarà a estar al punt, arribant al màxim pel primer aniversari de la nostra neta, la Juna.